13 de juliol - LA SANG DEL PERDÓ

13 de juliol - LA SANG DEL PERDÓ

La Sang de Jesús ens ha redimit i ens ha elevat a un estat sobrenatural, però no ens ha fet impecables. Cadascun de nosaltres està sotmès a fortes temptacions, que, per desgràcia, de vegades van seguides de caigudes catastròfiques. Per tant, l’home ha de ser condemnat eternament, per què cedeix a la temptació? No. "Déu, ric en misericòrdia, coneixia la nostra fragilitat i va pensar a preparar un remei vital" (Sant Tomàs). En virtut de la Divina Sang, al Sagrament de la Penitència, els nostres pecats són perdonats. No, la confessió no és una obra humana, sinó un sagrament instituït per Jesucrist: "Tot el que lligueu a la terra estareu lligat al cel, tot el que lligueu a la terra es dissoldrà al cel". "Per rentar els nostres pecats, només hi ha el rentat de la sang de Crist" (Santa Caterina). Oh! immensa bondat de Jesús, que va trobar el camí per renovar perpetuament la redempció de les nostres ànimes, el camí per vessar contínuament la seva Sang al Sagrament del perdó! Quantes maldats han de netejar la Preciosa Sang! Tot i això, Jesús crida contínuament el pecador a aquest sagrament i li diu que no s’espanti pel gran nombre dels seus pecats, perquè sempre està disposat a perdonar: vinga, vingueu, que estigueu afectats per la taca de qualsevol pecat! Qui es banyi amb aquesta sang de salut serà netejat! Doncs correm cap als peus del sacerdot. "No fa res més que llançar la sang de Crist sobre els nostres caps" (Santa Caterina). No ens deixi vèncer pel rubor, el respecte humà o qualsevol altra por; no és l'home, però és Jesús qui t'espera al confessionari.

EXEMPLE: El P. Matthew Crawley narra que, a Espanya, un gran pecador va confessar i, tot i que els seus pecats eren enormes, el sacerdot li va donar l'absolució. Però, poc després, va caure en els mateixos pecats i el confessor, creient que no tenia la voluntat d’esmenar-se, li va dir: «No puc absoldre’t; ets una ànima maleïda. Vés, per a tu no hi ha redempció ». El pobre home d’aquestes paraules va esclatar a plorar. Llavors va venir una veu del crucifix: "Oh sacerdot, no has donat la sang per aquesta ànima!" Tant el confessor com el penitent es van sorprendre al veure el Crucifix, que gotegava sang del costat. De vegades també hem trobat sacerdots molt estrictes i no ens ha d’estranyar. No poden llegir el secret de la nostra ànima i han de jutjar-nos per les nostres accions i les nostres paraules. Però amb quina freqüència tenen raó de ser durs amb nosaltres, perquè la nostra resolució és tan feble que de seguida recaem en les mateixes falles. Déu és bo i sempre està disposat a perdonar, però ai de maltractar la seva misericòrdia!

FINALITAT: Si teniu un pecat mortal, córrer cap als peus del sacerdot i confessar. Si això no us és possible, feu un acte de contrició i decidiu-vos sincerament a no tornar a pecar.

JACULATORI: Etern Pare Diví, escolta la veu de la Sang de Jesús i té pietat de mi.