13 de març Divendres dedicat al Sagrat Cor de Jesús
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Repara la indiferència dels mals cristians cap al Santíssim Sagrament.
L’HORA DEL RELLOTGE
Santa Margherita va estar un dia al pati, situat darrere de l'absis de la capella. Tenia intenció de treballar, però el seu cor es va tornar al Santíssim Sagrament; només la paret impedia la vista del tabernacle. Hauria preferit, si l'obediència li ho hagués permès, quedar-se i pregar en lloc d'esperar a la feina. Va envejar santament el destí dels Àngels, que no tenen cap altra ocupació que estimar i lloar Déu.
De cop va ser segrestada en èxtasi i va tenir una visió dolça. El Cor de Jesús se li va aparèixer, plàcid, consumit a les flames del seu amor pur, envoltat d’una gran multitud de Serafims, que va cantar: L’amor triomfa! Amor encantador! L’amor del Sagrat Cor tots alegres! -
El Sant va mirar, encantat de meravella.
Els Serafins es van dirigir cap a ella i li van dir: Canta amb nosaltres i uneix-te a nosaltres per lloar aquest Diví Cor! -
Margherita va respondre: No m'atreveixo. - Ells van respondre: Som els Àngels qui honorem Jesucrist en el Santíssim Sagrament i venim aquí a propòsit d’unir-vos a vosaltres i oferir al Diví Cor l’homenatge d’amor, d’adoració i d’elogi. Podem fer un pacte amb vosaltres i amb totes les ànimes: mantindrem el vostre lloc davant el Santíssim Sagrament, de manera que pugueu estimar-lo sense acabar mai, a través de nosaltres els vostres ambaixadors. - (Vida de S. Margherita).
El Sant va acordar unir-se al cor de Serafins per lloar el Senyor i els termes de l’aliança van ser escrits amb lletres daurades al Cor de Jesús.
Aquesta visió va donar lloc a una pràctica, tan estesa al món, anomenada "Atalaya al Sagrado Corazón". Centenars de milers són ànimes que estan orgulloses de ser cridades i de ser els guardes del Sagrat Cor. Les archconfraternitats s’han format, amb periòdiques pròpies, de manera que els membres es poden unir en l’ideal de reparació i aprofitar els privilegis amb què la Santa Església els enriqueix.
A Itàlia el centre nacional es troba a Roma, i precisament a l’Església de San Camillo, a la Via Sallustiana. Quan vulgueu configurar un grup de guàrdies d’honor del Sagrat Cor, poseu-vos en contacte amb l’esmentat centre nacional per rebre els tràmits, la targeta d’informe i la medalla adequada.
Cal esperar que a totes les parròquies hi hagi un bon nombre de guardes d’honor, el nom dels quals s’escrigui i es mostri al quadrant corresponent.
No s’ha de confondre la talaia amb l’hora santa. Es beneficiarà una breu educació. Quan vulgueu comprar indulgències, participeu del bé que fan els altres guàrdies d’honor i tenen dret a les masses de sufragi, us heu de registrar a l’arconfraternitat nacional de Roma.
Fins i tot sense registre, podeu convertir-vos en guardians del Sagrat Cor, però de forma privada.
La tasca d’aquestes ànimes és: imitar les dones piadoses que consolaven Jesús penjat de la creu a la muntanya del Calvari, i fer companyia al Sagrat Cor tancat al Tabernacle. Tot es redueix a una hora al dia. No hi ha res obligatori sobre com passar l’hora de vigilància i no cal anar a l’església per passar el temps en oració. La manera de fer-ho és la següent:
Es tria una hora del dia, la més adequada per al record; també pot canviar segons les necessitats, però és millor seguir sempre igual. Quan arriba l’hora indicada, des d’on sigui, és millor anar davant del Tabernacle amb els vostres pensaments i unir-vos a l’adoració dels Cors dels Àngels; les obres d’aquesta hora s’ofereixen a Jesús d’una manera especial. Si és possible, prega unes quantes oracions, llegeix un bon llibre, canta elogis a Jesús. Mentrestant, també pots treballar, mantenint un petit record. Eviteu mancances, fins i tot petites, i feu una bona feina.
L’hora de guàrdia també es pot fer de mitja hora a mitja hora; pot repetir diverses vegades al dia; es pot fer en companyia d'altres.
Al final de l’hora, es recita un Pater, l’Ave i la Glòria, en honor al Sagrat Cor.
L’escriptor recorda amb molt de gust que en la seva joventut, quan treballava a la Parròquia, tenia prop de vuit-cents ànimes que diàriament feien la Talaia i es construïen amb el zel de certs professors de tall i jardí d’infants, que ho feien amb les costureres i amb els nens la Guàrdia Hora comuna.
La pràctica devota, que s’ha esmentat, forma part de l’apostolat de la pregària.