17 DE SETEMBRE IMPRESSIÓ DE L’ESTIMAT PER SANT FRANCIS D’ASSISI. Oració

ORACIÓ

Oh Déu que, per inflamar el nostre esperit
amb el foc del teu amor,
has imprès en el cos del serafic pare Sant Francesc
els signes de la passió del teu Fill,
concediu-nos, mitjançant la seva intercessió,
per conformar-se a la mort de Crist
per participar en la seva resurrecció.
Per al nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que és Déu,
i visqui i regni amb tu, en la unitat de l’Esperit Sant,
per a totes les edats.

HIMNE CRUCIS CHRISTI

es canta per la festa de la Impressió dels estigmes de Sant Francesc

Crucis Christi Mons Alvérnae *
Recenset mystéria,
Ubi salútis aetérnae
Privada regió dantur:
Dum Francíscus dat lucernae
Crucis la seva stúdia.

Hoc a monte vir devótus,
Specu solitaria,
Pauper, un món semòtic,
Condènsat ieiúnia:
Vetlla, nudus, ardens totus,
Crebra dat suspiria.

Solus ergo clasus orans,
Mind sursum ágitur;
Plorans crucis super gestis
Conflict major:
Implorables de fructum crucíssim
Animi resólvitur.

Anem a venir Rex i Caelo
Amíctu Seràphico,
Sexe alárum tectus velo
Aspecte pacífic:
Tovallola Affixúsque Crucis,
Portèfic mirífic.

Cernit servus Redemptórem,
Passum impassíbilem:
Lumen Patris et splendorem,
Tam pium, tam hilmemem:
Verbórum tenorrem auditoria
Viro no efàbilem.

Vèrtex montis inflamat,
Vicínis cernéntibus:
Cor Francísci transformatur
Amoris ardóribus:
Corpus veritable mox ornátur
Mirandis Stigmatibus.

Collaudétur Crucifixus,
Tollens mundi tria,
Quem laudat concrucifixus,
Crucis ferens vúlnera:
Francíscus prorsus inníxus
Super mundi foédera. Amén

Traducció cognitiva:
Monte della Verna reviu els misteris de la creu de Crist; on s’atorguen els mateixos privilegis que donen la salvació eterna, mentre que Francisco es dirigeix ​​tota la seva atenció cap al llum que és la Creu.
En aquesta muntanya l’home de Déu, en una cova solitària, pobre, separat del món, multiplica els dejuni. Als rellotges nocturns, tot i que està nu, és ardent i es dissol sovint en llàgrimes.
Confinat a si mateix, per tant, resa, amb la ment s’aixeca, plora meditant els patiments de la creu. La compassió el travessa: demanant els fruits de la creu a l’ànima, es consumeix.
El rei del cel li arriba en forma de serafí, amagat pel vel de sis ales amb la cara plena de pau: està enganxat al bosc d’una creu. Miracle digne de sorpresa.
El criat veu el Redemptor, l’impassible que pateix, la llum i l’esplendor del Pare, tan pietós, ​​tan humil: i sent paraules d’un tenor tan gran que un home no pot pronunciar.
El cim de la muntanya està en flames i els veïns ho veuen: el cor de Francesc es transforma pels ardors de l’amor. I fins i tot el cos està realment decorat amb estigmes sorprenents.
Lloat al crucifix que s’emporta els pecats del món. Francesc l’elogia, el crucifix, que porta les ferides de la creu i descansa completament per sobre de les preocupacions d’aquest món. Amén.