22 DE FEBRER CADIRIA DE SAN PIETRO APOSTOLO
ORACIÓ
Concediu, Déu Totpoderós, que entre els trastorns del món
no molesteu la vostra Església, que vau fundar a la roca
amb la professió de fe de l’apòstol Pere.
La cadira de Sant Pere (en llatí Cathedra Petri) és un tron de fusta, que la llegenda medieval identifica amb la cadira del bisbe que pertanyia a Sant Pere Apòstol com a primer bisbe de Roma i papa.
En realitat, el que es conserva és un artefacte del segle IX, donat el 875 pel rei dels francs Carles el Calb al papa Joan VIII amb motiu del seu descens a Roma per a la seva coronació com a emperador. [1]
El tron de Carles el Calb es va identificar llavors amb la cadira de Sant Pere
Es conserva com a relíquia a la basílica de Sant Pere del Vaticà, dins d’una grandiós composició barroca dissenyada per Gian Lorenzo Bernini i construïda entre 1656 i 1665.
Una còpia de la cadira de fusta també s’exhibeix al Museu d’Història de l’Art - Tresor de Sant Pere, amb entrada des de l’interior de la basílica.
El nom "cathedra" deriva del terme llatí cathedra, que indica la cadira del bisbe (el seient sobre el qual s'asseu el bisbe)
La festa de la càtedra de Sant Pere, inscrita al calendari romà general, es remunta al segle III. [2] El Lexikon für Theologie und Kirche diu que aquesta festa es va originar en l’àpat celebratiu d’un mort que tradicionalment se celebrava a Roma el 22 de febrer (Feralia), una celebració similar al refrigerium que s’utilitzava per celebrar a les catacumbes. [3] [4]
El calendari Philocalus del 354, que es va originar el 311, indica el 22 de febrer com a única data de la festa. [5] En canvi, a la martirologia jerònima, que en la seva forma actual és del segle IX, s’indiquen dos dies de celebració dedicats a la càtedra de l’apòstol Sant Pere: el 18 de gener i el 22 de febrer. Tots els manuscrits d'aquest document contenen una addició tardana, segons la qual la festa de febrer celebraria la càtedra de Sant Pere a Antioquia, de manera que la festa de gener es va associar a la funció episcopal de Sant Pere a Roma i es va tractar com la el més important. [5]
La festa de gener es va escollir el 1908 com el primer dia de l’octava de pregària per la unitat cristiana, que va concloure amb la festa de la Conversió de Sant Pau el 25 de gener.
En la revisió del calendari general romà feta pel papa Joan XXIII el 1960, es van abolir diverses festes considerades duplicades d'altres. En el cas de les dues festes de la cadira de Sant Pere, només s’ha conservat la més antiga del febrer. [6] Per tant, fins i tot en l’única forma de la missa tridentina autoritzada ara com a “forma extraordinària” del ritu romà, la representada per l’edició del missal romà de 1962, només queda la festa de febrer. En qualsevol cas, la Setmana d’Oració per la Unitat dels Cristians continua celebrant-se els mateixos dies de gener, malgrat l’abolició del calendari romà de la festa escollida com a dia d’inici.
En el ritu ambrosià, en canvi, la celebració unificada està fixada per al 18 de gener, per tal de distanciar-la de la Quaresma.