25 de març: avui celebrem l’Anunciació del Senyor
Anunciació del Senyor
25 de març - Solemnitat
Color litúrgic: blanc
El batec d’una ala, un xiuxiueig a l’aire, una veu i el futur van començar a començar
La festa de l’Anunciació és per això que celebrem el Nadal el 25 de desembre Nadal exactament nou mesos després que l’Arcàngel Gabriel convidés la Mare de Déu a ser la Mare de Déu, fet que commemorem el 25 de març. La datació d’aquestes festes, tot i que interessant, és de menor importància que la seva importància teològica. És fructífer reflexionar sobre l’encarnació de Jesucrist a l’úter de la Mare de Déu com a antecedent de l’esclat de l’alegria, les nadales, els regals, el menjar, el beure, l’amor i la unitat familiar al voltant del naixement del Salvador. Potser Maria va tenir una mena de Nadal privat i intern en el moment de l’Anunciació. Potser va sentir la plenitud de l’alegria del món dins del Nadal del seu cor, quan es va adonar que havia estat escollit per ser la Mare de Déu.
Déu podria haver esdevingut home de moltes maneres creatives. Es podria haver encarnat a si mateix tal com Adam es va encarnar al llibre del Gènesi, formant-se a partir d’argila i rebent-li l’alè diví a les fosses nasals. O Déu hauria pogut posar els peus a terra lentament sobre una escala daurada tan alta com un home de vint-i-cinc anys, a punt per recórrer els camins principals i posteriors de Palestina. O potser Déu hauria pogut prendre carn d’una manera desconeguda i haver estat trobat, com Moisès, flotant en una cistella per una parella jove sense fills de Natzaret mentre gaudien d’un pícnic diumenge al llarg del riu Jordà.
La segona persona de la Trinitat va optar per convertir-se en un home com tots nosaltres ens vam convertir en home. De la mateixa manera que sortiria del món per la porta de la mort, com tot el que hem de fer abans de la seva resurrecció i ascensió, també va entrar al món per la porta del naixement humà. En paraules de l'Església primitiva, Crist no podia redimir el que no prenia. Ho va redimir tot perquè va adoptar la naturalesa humana en tota la seva amplitud, profunditat, complexitat i misteri. Era com nosaltres en tot excepte el pecat.
L'encarnació de la Trinitat de la Segona Persona era un buidatge d'un mateix. Va ser Déu qui va escollir fer-se petit. Imagineu-vos que un home es converteixi en formiga conservant la seva ment i voluntat humanes. L’home convertit en formiga sembla ser com totes les formigues que l’envolten i hauria participat en totes les seves activitats de formigues, però encara crec que a un nivell molt superior a elles. No hi havia cap altra manera de fer-ho. L’home va haver d’aprendre a través de l’esdevenir, no perquè la vida dels insectes fos superior a la seva, sinó precisament perquè era inferior. Només a través dels descendents, només a través de l’experiència, l’home podia aprendre el que hi havia sota ell. Totes analogies suaus, però, d’una manera similar, la segona persona de la Trinitat va conservar el seu coneixement diví infós reduint-se a un home i aprenent la vida de l’home, fent treballar l’home i morint la mort de l’home. A partir d’aquest buidatge,
Els teòlegs especulen en la tradició de l’Església que una de les raons per les quals els mals àngels es van poder rebel·lar contra Déu era l’enveja. Potser van trobar que Déu va escollir convertir-se en home en lloc de la forma superior d’un àngel. Aquesta enveja també s’hauria dirigit a la Mare de Déu, aquella nau d’Honor i l’Arca de l’Aliança que portava l’elecció divina. Déu es va fer a si mateix no només home, cal recordar-ho, sinó que ho va fer a través d’un ésser humà, el preparat per la seva concepció per ser perfecte. El 25 de març és un dels dos únics dies de l’any en què ens agenollem per recitar el Credo a la missa. A les paraules “... a través de l’Esperit Sant es va encarnar de la Verge Maria i es va fer home” tots els caps d’arc i tots els genolls doblegen la meravella. Si la història de Crist és la història més gran que s’explica mai, avui és la seva primera pàgina.
ORACIÓ
Santa Maria, us demanem la vostra intercessió per fer-nos tan generosos com acceptem la voluntat de Déu en la nostra vida, especialment quan aquesta voluntat s’expressa de maneres misterioses. Que sigueu el nostre exemple d’una resposta generosa al que Déu vol de nosaltres.