25 versos bíblics sobre la família

Quan Déu va crear els humans, ens va dissenyar per viure en famílies. La Bíblia revela que les relacions familiars són importants per a Déu. L’església, el cos universal de creients, s’anomena família de Déu. Quan rebem l’Esperit de Déu a la salvació, som adoptats a la seva família. Aquesta col·lecció de versos bíblics familiars us ajudarà a centrar-vos en els diversos aspectes relacionals d’una unitat familiar divina.

25 versos bíblics clau sobre la família
Al següent passatge, Déu va crear la primera família instituint el matrimoni inaugural entre Adam i Eva. A partir d’aquest relat del Gènesi, aprenem que el matrimoni era la idea de Déu, dissenyada i establerta pel Creador.

Per tant, un home deixarà el seu pare i la seva mare i s’aferrarà a la seva dona, i esdevindran una sola carn. (Gènesi 2:24, ESV)
Fills, honreu el vostre pare i la vostra mare
El cinquè dels Deu Manaments crida els nens a honorar el seu pare i la seva mare tractant-los amb respecte i obediència. És el primer manament que ve amb una promesa. Aquest manament s’emfatitza i es repeteix sovint a la Bíblia, i també s’aplica als nens grans:

“Honra el teu pare i la teva mare. Llavors viuràs una vida llarga i plena a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna. (Èxode 20:12, NLT)
La por al Senyor és el principi del coneixement, però els necis menyspreen la saviesa i l’educació. Escolta, fill meu, les instruccions del teu pare i no abandonis l’ensenyament de la teva mare. Són una garlanda per adornar el cap i una cadena per adornar el coll. (Proverbis 1: 7-9, NIV)

Un fill savi dóna alegria al seu pare, però un home insensat menysprea la seva mare. (Proverbis 15:20)
Fills, obeiu els vostres pares en el Senyor, perquè això és correcte. "Honra el teu pare i la teva mare" (aquest és el primer manament amb una promesa) ... (Efesis 6: 1-2, ESV)
Fills, obeeixin sempre als vostres pares, perquè això agrada al Senyor. (Colossencs 3:20, NLT)
Inspiració per als líders familiars
Déu crida els seus seguidors a un servei fidel i Josuè va definir què significava que ningú s’equivocaria. Servir Déu sincerament significa adorar-lo de tot cor, amb absoluta devoció. Josuè va prometre a la gent que donaria exemple; Serviria fidelment el Senyor i conduiria la seva família a fer el mateix. Els versos següents proporcionen inspiració a tots els líders familiars:

“Però si us negueu a servir el Senyor, trieu a qui servirà avui. Preferiríeu els déus que servien els vostres avantpassats més enllà de l’Eufrates? O seran els déus dels amorreus a la terra de qui vius ara? Però pel que fa a mi i a la meva família, servirem el Senyor ”. (Josué 24:15, NLT)
La teva dona serà com una vinya fructífera a casa teva; els vostres fills seran com brots d’oliva al voltant de la vostra taula. Sí, aquesta serà la benedicció per a l'home que té por del Senyor. (Salm 128: 3-4, ESV)
Crisp, el cap de la sinagoga, i tots els de la seva família creien en el Senyor. Molts altres a Corint també van escoltar Pau, es van fer creients i es van batejar. (Fets 18: 8, NLT)
Per tant, un ancià ha de ser un home la vida del qual és sobretot un retret. Ha de ser fidel a la seva dona. Ha d’exercir-se autocontrol, viure amb seny i tenir bona reputació. Ha de gaudir de tenir convidats a casa seva i ha de ser capaç d’ensenyar. No ha de ser un bevedor ni ser violent. Ha de ser amable, no discutible i no com els diners. Ha de gestionar bé la seva família, tenir fills que el respectin i l’obeeixin. Si un home no pot gestionar la seva pròpia casa, com pot tenir cura de l’església de Déu? (1 Timoteu 3: 2-5, NLT)

Benediccions per a les generacions
L’amor i la misericòrdia de Déu duren per sempre per a aquells que el temen i obeeixen els seus preceptes. La seva bondat descendirà a través de les generacions d’una família:

Però, d’etern en etern, l’amor del Senyor és amb els qui el temen i la seva justícia amb els fills dels seus fills, amb els que guarden el seu pacte i recorden obeir els seus preceptes. (Salm 103: 17-18, NIV)
Els malvats moren i desapareixen, però la família del devot s’atura. (Proverbis 12: 7, NLT)
Una família nombrosa es considerava una benedicció a l’antic Israel. Aquest fragment transmet la idea que els nens proporcionen seguretat i protecció a la família:

Els nens són un do del Senyor; Sóc una recompensa seva. Els nens nascuts d’un home jove són com fletxes a les mans d’un guerrer. Què alegre és l’home que té ple de cargol! No s’avergonyirà quan s’enfronti als seus acusadors a les portes de la ciutat. (Salm 127: 3-5, NLT)
Les escriptures suggereixen que en última instància, aquells que causen problemes a les seves famílies o no cuiden les seves famílies no heretaran res més que desgràcia:

Qualsevol que arruïni la seva família només heretarà el vent i els insensats serviran els savis. (Proverbis 11:29, NIV)
Un home llaminer crea problemes per a la seva família, però qui odia els regals viurà. (Proverbis 15:27)
Però si algú no proveeix els seus, i sobretot els de la seva família, ha negat la fe i és pitjor que un descregut. (1 Timoteu 5: 8, NASB)
Una corona per al seu marit
Una dona virtuosa –una dona amb força i caràcter– és una corona per al seu marit. Aquesta corona és un símbol d’autoritat, estatus o honor. D'altra banda, una vergonyosa dona només debilitarà i destruirà el seu marit:

Una dona de caràcter noble és la corona del seu marit, però una dona vergonyosa és com la decadència als seus ossos. (Proverbis 12: 4, NIV)
Aquests versos emfatitzen la importància d’ensenyar als nens la manera correcta de viure:

Dirigiu els vostres fills pel bon camí i, quan siguin grans, no el deixaran. (Proverbis 22: 6, NLT)
Pares, no provoqueu la ira dels vostres fills en la forma en què els tracteu. Més aviat, traieu-los amb la disciplina i la instrucció que procedeix del Senyor. (Efesis 6: 4, NLT)
La família de Déu
Les relacions familiars són vitals perquè són un model de com vivim i ens relacionem dins de la família de Déu. Quan vam rebre l’Esperit de Déu a la salvació, Déu ens va fer fills i filles complets adoptant-nos formalment a la seva família espiritual. . Ens van donar els mateixos drets que els nens nascuts en aquesta família. Déu va fer això a través de Jesucrist:

"Germans, fills de la família d'Abraham i de vosaltres que teniu por de Déu, ens ha estat enviat el missatge d'aquesta salvació". (Fets 13:26)
Perquè no heu rebut l’esperit d’esclavitud per tornar a caure en la por, sinó que heu rebut l’Esperit d’adopció com a nens, dels quals cridem: “Abba! Pare! " (Romans 8:15, ESV)
El meu cor està ple de dolor amarg i de dolor interminable per al meu poble, els meus germans i germanes jueus. Estaria disposat a ser maleït per sempre, apartat de Crist! Si això els salvaria. Són el poble d'Israel, escollit per ser fills adoptius de Déu, i Déu els ha revelat la seva glòria. Va fer aliances amb ells i els va donar la seva llei. Els va donar el privilegi d’adorar-lo i rebre les seves meravelloses promeses. (Romans 9: 2-4, NLT)

Déu va decidir per endavant adoptar-nos en la seva família portant-nos a ell mateix mitjançant Jesucrist. Això és el que volia fer i estava molt satisfet. (Efesis 1: 5, NLT)
Així que ara els gentils ja no sou desconeguts. Sou ciutadans juntament amb tot el poble sant de Déu. Ets membre de la família de Déu (Efesis 2:19, NLT)
Per aquest motiu, inclino els genolls davant del Pare, del qual s’anomena tota família del cel i de la terra ... (Efesis 3: 14-15, ESV)