28 d'agost: devoció i pregàries a Sant'Agostino

Sant Agustí va néixer a l'Àfrica a Tagaste, a Numidia (actualment Souk-Ahras a Algèria), el 13 de novembre de 354 d'una família de petits propietaris. De la seva mare va rebre una educació cristiana, però després de llegir Hortensio de Ciceró va adoptar la filosofia adherint-se al maniqueisme. El viatge a Milà, ciutat on va conèixer sant Ambròs, es remunta al 387. La trobada és important per al viatge de fe d’Augustí: és des d’Ambròs que rep el bateig. Més tard va tornar a l'Àfrica amb el desig de crear una comunitat de monjos; després de la mort de la seva mare va a Hipona, on és ordenat sacerdot i bisbe. Les seves obres teològiques, místiques, filosòfiques i polèmiques (aquestes darreres reflecteixen la intensa lluita que Agustí fa contra les heretgies, a les quals dedica part de la seva vida) encara s’estan estudiant. Pel seu pensament, contingut en textos com "Confessions" o "Ciutat de Déu", Agustí es mereixia el títol de Doctor de l'Església. Mentre Hipona va ser assetjada pels vàndals, el 429 el sant va caure greument malalt. Va morir el 28 d'agost de 430 a l'edat de 76 anys. (Futur)

ORACIÓ A S. AGOSTÍ

Per aquell consol tan viu que vosaltres, gloriós sant Agustí, vau portar a Santa Mònica la vostra mare i a tota l’Església, animats per l’exemple del romà Victorí i pels discursos ara públics, privats ara del gran bisbe de Milà, sant Ambròs , i de sant Simplici i Alipi, finalment resolts a convertir-se, obteniu per a nosaltres tota la gràcia d’aprofitar contínuament els exemples i consells dels virtuosos, per portar al cel tanta alegria amb la nostra vida futura com hem causat tristesa amb la deficiències de la nostra vida passada. Glòria

Els que hem seguit a Agustí errant, l’hem de seguir penitent. Deh! que el seu exemple ens impulsi a buscar perdó i a tallar tots els afectes que causen la nostra caiguda. Glòria

MÀXIM. - Mares cristianes, si sabeu plorar i resar, la conversió dels vostres agustins algun dia us tornarà a assecar les llàgrimes.

ORACIÓ A S. AGOSTÍ

del papa Pau VI

Agustí, no és cert que ens tornes a cridar a la vida interior? La vida que la nostra moderna educació, projectada al món exterior, deixa languidir i gairebé ens avorreix? Ja no sabem reunir-nos, ja no sabem meditar, ja no sabem resar.

Si entrem al nostre esperit, ens tanquem dins i perdem el sentit de la realitat exterior; si sortim al carrer, perdem el sentit i el gust de la realitat interior i de la veritat, que només ens descobreix la finestra de la vida interior. Ja no sabem establir la correcta relació entre immanència i transcendència; ja no sabem trobar el camí de la veritat i la realitat, perquè hem oblidat el seu punt de partida que és la vida interior i el seu punt d’arribada que és Déu.

Truca’ns, Sant Agustí, a nosaltres mateixos; ensenya’ns el valor i l’extensió del regne interior; recorda'ns les teves paraules: «Mitjançant la meva ànima pujaré ..»; posa la teva passió també a les nostres ànimes: "Oh veritat, oh veritat, quins sospirs profunds van sorgir ... cap a tu des del fons de la meva ànima!".

O Agustí, sigueu nosaltres mestres de la vida interior; concedeix-nos que ens hi recuperem, i que un cop hem tornat a entrar en possessió de la nostra ànima, podem descobrir-hi la reflexió, la presència, l’acció de Déu i que som dòcils a la invitació de la nostra veritable naturalesa, més dòcil encara al misteri amb la seva gràcia, podem arribar a la saviesa, és a dir, amb el pensament la Veritat, amb la Veritat l’Amor, amb l’Amor la plenitud de la Vida que és Déu.

ORACIÓ A S. AGOSTÍ

del papa Joan Pau II

Gran Agustí, el nostre pare i professor, coneixedor dels camins lluminosos de Déu i també de les maneres tortuoses dels homes, admirem les meravelles que la gràcia divina ha treballat en tu, convertint-vos en un testimoni apassionat de la veritat i del bé, al servei dels germans.

Al començament d’un nou mil·lenni marcat per la creu de Crist, ensenya-nos a llegir la història a la llum de la Providència divina, que guia els esdeveniments cap a la trobada definitiva amb el Pare. Orientem-nos cap a destinacions de pau, alimentant al vostre cor els vostres anhels per aquells valors sobre els quals és possible construir, amb la força que ve de Déu, la "ciutat" a escala humana.

La profunda doctrina que, amb un estudi amorós i pacient que heu tret de les fonts sempre permanents de les Escriptures, il·lumina els que avui són temptats d’alienar els miratges. Obteniu el coratge per emprendre el camí cap a aquell "home interior" en el qual El que sol pot donar pau al nostre cor inquiet.

Molts dels nostres contemporanis semblen haver perdut l’esperança de poder, entre les moltes ideologies contrastades, arribar a la veritat, de les quals, tanmateix, el seu íntim conserva la nostàlgia punyent. Els ensenya a no renunciar mai a la investigació, amb la certesa que, al final, el seu esforç serà recompensat per la trobada que compleixi amb aquella Veritat suprema que és la font de tota la veritat creada.

Finalment, Sant Agustí, també envia'ns una espurna d'aquell amor ardent per l'Església, la mare catòlica dels sants, que va recolzar i animar els esforços del teu llarg ministeri. Permet que, caminant junts sota la tutela dels legítims Pastors, arribem a la glòria de la pàtria celestial, on, amb tots els beneits, podrem unir-nos amb el nou canticle de l’al·leluia sense fi. Amén.

ORACIÓ A S. AGOSTÍ

per M. Alessandra Macajone OSA

Agustí, el nostre pare i de tots, germà contemporani de tots, vosaltres, un home d’insomnes recerques interiors, que heu conegut els camins lluminosos de Déu i heu experimentat els tortuosos camins dels homes, heu fet de la nostra vida professor i company de viatge. Estem desorientats, perduts, farts de la inconsistència. Enganyats cada dia per objectius falsos i alienants, nosaltres també, com vosaltres, estimem a canvi de Déu, rondalles immenses i mentides infinites (cf. Conf. 4,8).

Pare Agostino, vingui a recollir-nos de les nostres dispersions, vingueu a portar-nos "a casa", feu-nos un pelegrinatge fins a les profunditats internes de nosaltres mateixos, on, per sort, la inquietud del nostre cor no té pau. Us demanem com a regal la valentia de recórrer cada dia el camí de tornada cap a nosaltres mateixos, cap al nostre home interior, allà on us ha estat revelat un Amor més enllà de totes les expectatives, que us esperava al vostre cor i va entrar al vostre cor. reunió.

Pare Agostino, eres un cantant apassionat de la Veritat, sembla que hem perdut el camí; ensenya’ns a no tenir-ne mai por, perquè la seva esplendor és el reflex del rostre de Déu. I amb la Veritat descobrirem la bellesa de cada cosa creada i, en primer lloc, de nosaltres mateixos, la imatge i semblança de Déu, de la qual cada vegada tenim més nostàlgia punyent.

Pare Agostino, vau cantar la bellesa i la claredat de la natura humana, a l'origen diví del qual ens agradaria tornar, per tal de construir una nova societat. Despertar en la nostra àrida societat l’encant del cor pur que finalment veu Déu; desperta la confiança i l’alegria de l’autèntica amistat. Finalment, emprem un viatge amb vosaltres cap a uns objectius de pau, fent que els nostres cors cremen amb la vostra passió per la unitat i l’harmonia, de manera que construïm una ciutat de Déu on la convivència i la vida més digna de ser viscudes siguin belles i santes. , per la glòria de Déu i per la felicitat dels homes. Amén.