3 consells sobre com escoltar la paraula de Déu

1. Amb respecte. Qualsevol sacerdot que la predica és sempre la Paraula de Déu; i Déu considera menyspreu el que es dirigeix ​​al seu enviat; la Paraula de Déu és l’espasa de Déu a les mans del sacerdot, la veu del cel, la font de la vida, el menjar de l’ànima, el mitjà de salut, fins i tot si l’instrument o el sacerdot que ens l’entrega defectuós. Escolteu-lo amb la devoció amb què us acosteu a la Santa Comunió, diu sant Agustí: tingueu molt en compte. La respectes? No en parles mai malament?

2. De debò. És una gràcia de Déu; qui ho menysprea, se n’explicarà; és un aliment saludable per a qui el cuida; és el menjar de la mort per als que se’n riuen; però mai no torna buit al si de Déu (Is. 55, 11). El sacerdot predicador serà jutjat contra nosaltres i el seu consell que no hem practicat ens condemnarà: si no haguéssim sabut coses, no hauríem pecat. Penseu-hi seriosament i temeu la vostra condemna a la predicació.

3. Amb la voluntat d’aprofitar-la. No escolteu per curiositat, per tastar l’eloqüència, per conèixer el talent dels altres; no per costum, per obediència al superior, per agradar a un familiar o amic; no amb distracció, criticant el que sentim, perquè ens fa mal i ens humilia; escoltem-ho amb la intenció de practicar allò que escoltem, aplicar-lo a nosaltres, examinar-nos, penedir-nos, proposar esmenar amb l'ajut de Déu. Ho fas?

PRÀCTICA. - Escolteu sempre la Paraula de Déu amb respecte, serietat i bona voluntat.