3 de juliol: COM HEM DE PRACTICAR LA DEVOCIÓ AL PREU DE LA SANG

La devoció per la sang preciosa no ha de ser estèril, sinó fructífera per a les nostres ànimes. I els fruits espirituals seran majors si seguim el mètode ensenyat pels sants, que en van ser amos. Sant Gaspar Del Bufalo, el serafí de la sang preciosa, ens aconsella fixar la nostra mirada en el sagnant Crist i recordar aquests pensaments: Qui és qui va donar la sang per mi? El Fill de Déu. Si un amic ho hagués abocat, que agraït estaria! Per a Jesús, en canvi, la més negre ingratitud. Potser jo fins i tot he vingut a blasfemar i a ofendre’l amb greus pecats. Què em va donar el Fill de Déu? La seva sang. Sabeu, exclama sant Pere, que no us van alliberar amb or i plata, sinó amb la Preciosa Sang de Crist. I quins mèrits tenia? Ningú. Se sap que una mare dóna sang pels seus fills i qui estima la llença per l’ésser estimat. Però jo, a través del pecat, era l'enemic de Déu, però ell no va mirar les meves faltes, sinó només el seu amor. Com me l’has donat? Tot, fins a l'última gota entre els insults, les blasfèmies i els turments més atroços. Per tant, Jesús vol de nosaltres a canvi de tant de dolor i de tant d’amor, el nostre cor, vol que fugim del pecat, vol que l’estimem amb totes les nostres forces. Sí, estimem aquest Déu clavat a la creu, estimem-lo intensament i els seus patiments no hauran estat inútils i la seva Sang no haurà estat vessada en va per a nosaltres.

EXEMPLE: El més gran apòstol de la devoció a la sang preciosa va ser, sens dubte, sant Gaspar del Bufalo de Roma, nascut el 6 de gener de 1786 i mort el 28 de desembre de 1837. Sor Agnes de la Paraula encarnada, que va morir després en un gran concepte de santedat anys abans va predir la grandiós obra, afirmant que seria «La trompeta de la sang divina», amb quin ardor difondria la devoció i cantaria les glòries. Va haver de patir patiments i calúmnies indescriptibles, però al final va tenir l’alegria de poder fundar la Congregació dels Missioners de la Preciosa Sang, ara estesa per moltes parts del món. El Senyor, per reconfortar-lo en les seves tribulacions, un dia, mentre celebrava la Santa Missa, immediatament després de la consagració li va mostrar el cel des d’on va descendir una cadena daurada, que passant al calze, va lligar la seva ànima per conduir-la a la glòria. A partir d’aquell dia va haver de patir encara més, però el seu zel per portar a les ànimes els beneficis de la Sang de Jesús va ser cada cop més intens. Fou beatificat per sant Pius X el 18 de desembre de 1904 i canonitzat per Pius XII el 12 de juny de 1954. El seu cos descansa a l'església de Santa Maria in Trivio de Roma i en part també a Albano Laziale, prop de Roma, tancada en una rica urna. Des del cel continua donant gràcies i miracles sobretot als devots de la Preciosa Sang.

FINALITAT: Sovint pensaré, sobretot en el moment de la temptació, en els patiments que va patir Jesús per mi.

JACULATORI: T’adoro, oh preciosa sang de Jesús, vessada pel meu amor.