3 Característiques especials de l’Àngel Guardià que no coneixeu
L’ÀNGEL QUE ORÀ
La beata Rosa Gattorno (18311900) diu: El 24 de gener de 1889 estava molt cansada i vaig anar a la capella a resar. Em sentia inquiet, perquè no trobava la intimitat que volia i tenia una mica de por, però tranquil·la. Un bell àngel em va aparèixer pregant al meu costat. Li vaig preguntar per què feia això, però no em va respondre. Més aviat una veu interior em va dir: prega per tu. Fes el que no pots fer, compensa-ho. El vostre cansament agrada molt a Déu, per això, aquest àngel Gabriel pren lloc. Vaig ser molt feliç en el fons, perquè havia tastat quina intimitat et pot fer sentir (57).
El sant curat d’Ars recomana: Quan no pugueu resar, instruïu al vostre àngel que ho faci per vosaltres.
De fet, el nostre àngel té com a tasca principal presentar les nostres oracions i pregar per nosaltres. Per aquesta raó, el pare Daniélou va dir que l’àngel tutor hauria de ser anomenat àngel de l’oració.
Que bonic saber que el nostre àngel de la guarda ofereix les nostres oracions i resa per nosaltres, sobretot quan no podem fer-ho a causa d’una malaltia o cansament. Què passa si no és un, però milions preguen per nosaltres? Quantes gràcies rebríem de Déu? Per això, fem un pacte amb els àngels, ens consagrem a ells com a germans i amics, de manera que siguin contínuament, vint-i-quatre hores al dia, per resar per nosaltres, venerar Déu i estimar-lo en el nostre nom.
EL ANGEL LIBERADOR
Un missioner xinès va relatar aquest episodi, publicat a la revista L'ange gardien de Lyon (França): entre les converses dels pagans al catolicisme en vaig veure una de molt reconfortant. Es tracta d’un nen de vint anys a qui Déu va concedir el miracle de Sant Pere, alliberat de la presó pel seu àngel. Aquest noi secretament va decidir convertir-se en cristià i va disposar dels seus ídols, a qui va incendiar. Però el seu germà gran, en adonar-se del que havia fet, es va enfurismar, el va castigar amb crueltat i el va tancar en una casa amb cadenes a les mans, als peus i al coll. Va passar dos dies i dues nits decidits a morir més que renunciar a la seva nova fe. La segona nit, mentre dormia, el va despertar un desconegut que, mostrant-li una obertura a la paret, li va dir "Aixecar-se i sortir d'aquí". De forma instantània les cadenes van caure i el noi va sortir sense pensar-ho dues vegades. Tan aviat com estava al carrer ja no va veure l’obertura a la paret ni el seu alliberador. Sense dubtar, va anar als cristians més propers i després va intentar contactar amb el seu germà per explicar-li què havia passat.
LA GUARDA DEL COS DEL ANGEL
Una monja contemplativa va dir: un dia, quan era nena, vaig haver de tornar a casa a la nit després d’una reunió d’Acció Catòlica a la parròquia. Estava sol i vaig haver de caminar dos quilòmetres pels camps. Tenia por. De cop i volta veig un gos enorme que em segueix. Al principi tenia por, però els seus ulls eren tan dolços ... Va parar quan vaig parar i em va seguir quan caminava. També va moure la cua i això em va donar molta tranquil·litat. Quan era gairebé a casa vaig sentir la veu de la meva germana que es dirigia cap a mi i el gos va desaparèixer. No l’havia vist mai i no el vaig tornar a veure mai més, tot i que caminava per aquesta carretera dues vegades al dia i coneixia bé tots els gossos dels veïns. Per això crec que devia ser el meu àngel que em va protegir com a protector d'espatlles.
Una cosa semblant també va passar a Sant Joan Bosco amb un gos que va anomenar Gray, que va aparèixer quan va tornar a casa sol enmig de la nit. Mai el va veure menjar i va aparèixer durant trenta anys, un temps molt més llarg que la vida normal d’un gos. Fins i tot sant Joan Bosco va creure que va ser el seu àngel de la guarda qui va aparèixer per defensar-lo dels enemics, que en diverses ocasions van atacar la seva vida. Una vegada, Grey va haver d'enfrontar-se als delinqüents que l'hi espiaven i que haurien sufocat si el mateix Don Bosco no hagués intervingut a favor seu.
Pare Ángel Peña