5 maneres de santificar la vostra vida quotidiana amb sant Josepmaria Escrivà

Conegut com el patró de la vida ordinària, Josemaría estava convençut que les nostres circumstàncies no eren un obstacle per a la santedat.
El fundador de l'Opus Dei tenia una convicció, present en tots els seus escrits: la santedat a la qual són cridats els cristians "ordinaris" no és una santedat menor. És una invitació a convertir-se en algú "contemplatiu enmig del món". I sí, sant Josepmaria creia que era possible, sempre que es seguissin aquests cinc passos.
1
ESTIMA LA REALITAT DE LES CIRCUNSTÀNCIES ACTUALS
"De debò vols ser sant?" va preguntar sant Josepmaria. "Realitzeu els petits deures de cada moment: feu el que hauríeu de centrar-vos en el que esteu fent." Més endavant, desenvoluparà aquesta perspectiva específica i realista de santedat enmig del món amb la seva homilia Passionately Loving the World:

“Deixeu enrere falsos idealismes, fantasies i allò que normalment anomeno" desitjos místics ": si no m'hagués casat; si només tingués una feina o un títol diferent; si només tingués una millor salut; si fos més jove; si fos més gran. En lloc d'això, aneu a la realitat més material i immediata, que és on trobareu el Senyor “.

Aquest "sant de l'ordinari" ens convida a submergir-nos realment en l'aventura de la vida quotidiana: "No hi ha cap altra manera, filles i fills meus: o aprenem a trobar el nostre Senyor en la vida ordinària, cada dia, o no mai el trobarem. "

2
DESCOBREIX “ALGUNA DIVINA” AMAGADA ALS DETALLS
Com li agradava recordar al papa Benet XVI, "Déu és a prop". Aquest és també el camí pel qual sant Josepmaria guiaria suaument els seus interlocutors:

"Vivim com si fos lluny, al cel de sobre, i oblidem que també està al nostre costat contínuament". Com el podem trobar, com establir una relació amb ell? "Ho entens bé: hi ha alguna cosa santa, quelcom diví amagat en les situacions més habituals, i depèn de cadascun de tu descobrir-la".

En definitiva, es tracta de transformar totes les circumstàncies, tant agradables com desagradables, de la vida ordinària en una font de diàleg amb Déu i, per tant, en una font de contemplació: "Però aquest treball ordinari, que és el vostre propi company, els treballadors ho fan: ha de ser una pregària constant per a vosaltres. Té les mateixes paraules encantadores, però cada dia una melodia diferent. La nostra missió és transformar la prosa d’aquesta vida en poesia, en versos heroics ”.

3
TROBAR LA UNITAT EN LA VIDA
Per a sant Josepmaria, l’aspiració a una autèntica vida de pregària està íntimament lligada a la recerca de la millora personal, mitjançant l’adquisició de virtuts humanes “lligades entre si en una vida de gràcia”. La paciència amb un adolescent rebel, el sentiment d’amistat i la capacitat de fascinar les relacions amb els altres, la serenitat davant els dolorosos fracassos: aquesta, segons Josemaria, és la "matèria primera" del nostre diàleg amb Déu, el pati de la santificació. Es tracta de "materialitzar la pròpia vida espiritual" per evitar la temptació de portar "una mena de doble vida: d'una banda, una vida interior, una vida lligada a Déu; i d’altra banda, com a quelcom separat i diferent, la vostra vida professional, social i familiar, formada per petites realitats terrenals ”.

Un diàleg que apareix a El camí il·lustra molt bé aquesta invitació: “Em pregunteu: per què aquesta Creu de fusta? - I copio d'una carta: 'Mentre miro al microscopi, la vista s'atura a la creu, negra i buida. Aquella creu sense el seu crucifix és un símbol. Té un significat que els altres no poden veure. I encara que estigui cansat i a punt de deixar de treballar, miro enrere l’objectiu i continuo: perquè la solitària Creu demana un parell d’espatlles per recolzar-lo ».

4
VEURE CRIST EN ALTRES
La nostra vida quotidiana és essencialment una vida de relacions (familiars, amics, companys de feina) que són fonts de felicitat i tensió inevitable. Segons sant Josepmaria, el secret rau en aprendre “a reconèixer Crist quan ve a trobar-nos als nostres germans, a la gent que ens envolta ... Cap home o dona és un sol vers; tots inventem un poema diví que Déu escriu amb la col·laboració de la nostra llibertat ”.

A partir d’aquest moment, fins i tot les relacions diàries adquireixen una dimensionalitat insospitada. "-Infant. —Els malalts. —Escrivint aquestes paraules, no us sentiu temptat de capitalitzar-les? Perquè, per a una ànima enamorada, els nens i els malalts són Ell ”. I d’aquest diàleg intern i continu amb Crist en surt l’impuls de parlar als altres sobre ell: “L’apostolat és l’amor de Déu, que desborda i es lliura als altres”.

5
FES-HO TOT PER AMOR
"Tot el que es fa per amor es torna bell i magnífic". Aquesta és sens dubte l’última paraula de l’espiritualitat de sant Josepmaria. No es tracta d’intentar fer grans coses o d’esperar a circumstàncies extraordinàries per comportar-se heroicament. Més aviat, es tracta d’esforçar-nos humilment en els petits deures de cada moment, posant-hi tot l’amor i la perfecció humana de què som capaços.

A sant Josepmaria li agradava particularment referir-se a la imatge del ruc cavalcant al carnaval, la vida aparentment monòtona i inútil de la qual és en realitat extraordinàriament fèrtil:

“Quina beneïda perseverança que té el ruc de carnaval! - Sempre al mateix ritme, caminant en els mateixos cercles una i altra vegada. - Dia rere dia, sempre igual. Sense això, no hi hauria maduració de fruites, frescor als horts, aromes als jardins. Incorporeu aquest pensament a la vostra vida interior. "