7 maneres en què la meditació us pot salvar la vida

Per què hi ha més persones que beuen alcohol que persones que mediten? Per què més gent menja menjar ràpid que fer exercici? El tabaquisme és una de les principals causes de mort als Estats Units, així com la mala alimentació i el consum d’alcohol, per què ens encanta tot allò que ens fa mal i ens allunyem de les coses que ens són bones?

Presumiblement és perquè no ens agrada molt. Un cop comença el cicle d’autodefensa, cal fer una gran quantitat de determinació i compromís per fer canvis. I la ment és un criat perfecte, ja que farà tot el que es diu, però és un amo terrible ja que no ens ajuda a ajudar-nos a nosaltres mateixos.

Això pot ser encara més difícil quan les nostres ments són com un mico desconcertat, saltant d’un pensament o drama a un altre, sense donar-nos mai temps per estar tranquils, pacífics i quiets.

Però la meditació ens pot salvar la vida! Pot semblar descabellat, però la meditació és una manera directa de travessar la ment caòtica dels micos fent excuses constantment i recolzant la nostra neurosi. És crític. Tot i així, tanta gent presta tan poca atenció. Beure alcohol pot matar i la meditació pot estalviar, però hi ha molta més gent que beu.

La meditació de set maneres us pot salvar la vida

Se sap que l’estrès relaxat és el responsable del 70-90 per cent de les malalties i el temps tranquil és el remei més eficaç per a una ment ocupada i amb molta feina. En un estat d’estrès, és fàcil perdre el contacte amb la pau interior, la compassió i la bondat; en un estat relaxat, la ment s’aclareix i connectem amb un sentit més profund de propòsit i altruisme. El teu alè és el teu millor amic. Sempre que sentiu que augmenta l’estrès, que el cor es tanca, que es trenca la ment, només us centreu en la respiració i repetiu lentament: inhalant, calmeu el cos i la ment; exhalant, somric.
Alliberar la ràbia i la por La ràbia pot provocar odi i violència. Si no acceptem els nostres sentiments negatius, és probable que els reprimim o neguem i, si se’ns nega, poden provocar vergonya, depressió i ira. La meditació ens permet veure com l’egoisme, l’aversió i la ignorància creen infinites drames i pors. Potser no sigui una cura per a tothom, no farà desaparèixer totes les nostres dificultats ni transformarà de sobte les nostres debilitats en punts forts, però ens permet alliberar actituds autocentrades i enfadades i generar una profunda felicitat interior. Això pot ser molt alliberador.
Generar reconeixement La manca d’agraïment condueix fàcilment a abusos i explotació. Comenceu donant-vos un moment per apreciar la cadira a la qual esteu assegut. Penseu en com es feia la cadira: la fusta, el cotó, la llana o altres fibres, els arbres i les plantes que s’utilitzaven, la terra que feia créixer els arbres, el sol i la pluja, els animals que potser van donar vida , la gent que va preparar els materials, la fàbrica on es va construir la cadira, el dissenyador, el fuster i la modista, la botiga que el va vendre, tot per aconseguir que seieu aquí, ara. Per tant, esteniu aquest agraïment a totes les parts de vosaltres, després a tothom i a tot el que tingueu a la vostra vida. Estic agraït per això.
Desenvolupeu amabilitat i compassió Sempre que veieu o sentiu dolor, en vosaltres mateixos o en un altre, cada vegada que cometeu un error o dieu alguna cosa estúpid i esteu a punt de deixar-vos caure, cada vegada que penseu en algú que ho està passant amb, sempre que es veu algú que lluita, es molesta o es molesta, només cal aturar-se i portar bondat amorosa i compassió. Respireu suaument, repetiu en silenci: que estigueu bé, que sigueu feliços, que us ompli d’amabilitat amorosa.
Hi ha un dipòsit fonamental de bondat en tots els éssers, però sovint perdem el contacte amb aquesta expressió natural de cura i amistat. En la meditació, passem de veure la nostra naturalesa essencialment egoista i lligada a l’ego a reconèixer que som una part integral d’un tot molt més gran i, quan el cor s’obre, podem aportar compassió a la nostra fal·libilitat i humanitat. La meditació és, per tant, el regal més compassiu que podem fer-nos a nosaltres mateixos.

Practicar la inofensivitat Simplement amb la intenció de causar menys dolor, podem aportar una major dignitat al nostre món, de manera que el dany se substitueix per la inofensivitat i la falta de respecte amb respecte. Ignorar els sentiments d’algú, afirmar la nostra desesperació, no estimar la nostra aparença o veure’ns incompetents o indignes causen danys personals. Quanta rancúnia, culpa o vergonya estem retenint, perpetuant així aquesta nocivitat? La meditació ens permet transformar-la reconeixent la nostra bondat essencial i la preciositat de tota la vida.
Compartir i cuidar Sense compartir i tenir cura, vivim en un món aïllat, desconnectat i solitari. Prenem la meditació "del coixí" i la practiquem a mesura que prenem més consciència de la nostra connexió amb tots els éssers. De ser centrats en nosaltres mateixos, ens convertim en uns altres centrats, preocupats pel benestar de tots. Per tant, arribar més enllà de nosaltres mateixos es converteix en una expressió espontània de genuïna generositat que es veu en la nostra capacitat per deixar anar els conflictes o perdonar errors, o en el nostre desig d’ajudar els que ho necessiten. Aquí no estem sols, caminem tots per la mateixa terra i respirem el mateix aire; com més participem, més connectats i complerts estem.
Estar amb el que és La naturalesa mateixa de la vida inclou el canvi, el desig incomplert i el desig de que les coses siguin diferents del que són, tot això condueix al descontentament i a la insatisfacció. Gairebé tot el que fem és aconseguir alguna cosa: si ho fem, ho aconseguirem; si ho fem, doncs passarà. Però en la meditació ho fem només per fer-ho. No hi ha cap altre propòsit que ser aquí, en el moment present, sense intentar anar enlloc ni aconseguir res. Sense judici, ni bé ni mal, només tingueu en compte.
La meditació ens permet veure amb claredat, presenciar els nostres pensaments i comportaments i reduir la nostra implicació personal. Sense aquesta pràctica d’autoreflexió no hi ha manera de frenar les demandes de l’ego. Deixar la ment conceptual, però, no vol dir entrar en res ni en res; no vol dir que no hi hagi cap connexió amb una realitat mundana. Més aviat, s’està convertint en seny i, el que és més important, en una connexió encara més gran. Per tant, ja no cal que ens fem mal!