7 motius de devoció a sant Josep
Els motius que ens han de fer empènyer per ser devots de Sant Josep es resumeixen a continuació:
1) La seva dignitat com a pare putatiu de Jesús, com a veritable núvia de la Maria Santíssima. i patró universal de l’Església;
2) La seva grandesa i santedat superior a la de qualsevol altre sant;
3) El seu poder d’intercessió sobre el cor de Jesús i Maria;
4) L’exemple de Jesús, Maria i els sants;
5) El desig de l'Església que va instituir dues festes en honor seu: el 19 de març i l'XNUMX de maig (com a protectora i model dels treballadors) i va oferir moltes pràctiques en honor seu;
6) El nostre avantatge. Santa Teresa declara: "No recordo haver-li demanat cap gràcia sense haver-la rebut ... Sabent per una llarga experiència el poder meravellós que té amb Déu, voldria convèncer a tothom que l'honorés amb un culte particular";
7) Actualitat del seu culte. «En època de soroll i de soroll és el model de silenci; en època d'agitació desenfrenada, és l'home de l'oració immòbil; a l’era de la vida a la superfície, ell és l’home de la vida en profunditat; en època de la llibertat i de les revoltes, és l’home d’obediència; en època de la desorganització de les famílies és el model de dedicació paterna, de delicadesa i fidelitat conjugal; en un moment en què només semblen contar els valors temporals, ell és l’home dels valors eterns, els veritables »».
Però no podem anar més enllà sense recordar primer el que declara, decreta a perpetuïtat (!) I recomana el gran Lleó XIII, molt devot de Sant Josep, en la seva encíclica "Quamquam pluries":
«Tots els cristians, siguin quina sigui la seva condició i estat, tenen un bon motiu per confiar-se i abandonar-se a la protecció amorosa de Sant Josep. En ell, els pares de la família tenen el model més alt de vigilància i providència paterna; els cònjuges són un exemple perfecte d’amor, harmonia i fidelitat conjugal; les verges del tipus i, alhora, la defensora de la integritat virginal. Els nobles, situant la imatge de Sant Josep davant dels seus ulls, aprenen a preservar la seva dignitat fins i tot en fortuna fortuna; els rics entenen quins béns es volen desitjar amb ardent desig i reunir-se amb el compromís.
Els proletaris, els treballadors i els que tenen poca sort, apel·len a sant Josep per un títol o dret molt especial i aprenen d’ell el que han d’imitar. De fet Josep, tot i que de llinatge reial, unit en matrimoni amb el santíssim i més exaltat entre les dones, putatiu pare del Fill de Déu, va passar la seva vida a la feina i va proporcionar el necessari per al sosteniment de la seva amb l'obra i la art de les seves mans. Si per tant s'observa bé, la condició dels que estan per sota no és del tot abjecta; i la feina del treballador, lluny de ser deshonrosa, pot ser enojada [i ennoblidora] si es combina amb la pràctica de les virtuts. Giuseppe, content amb el petit i el seu, va aguantar amb un esperit fort i elevat les privacions i els esforços inseparables de la seva vida modesta; per exemple del seu Fill, que, essent Senyor de totes les coses, va assumir la forma del servent, va abraçar de bon grat la major pobresa i la manca de tot. [...] Declarem que al llarg del mes d’octubre, a la recitació del Rosari, que ja hem prescrit en altres ocasions, cal afegir l’oració a Sant Josep, de la qual rebràs la fórmula junt amb aquesta encíclica; i que això es faci cada any, a perpetuïtat.
A aquells que reciten devotament l'oració anterior, concedim la indulgència de set anys i set quarantena cada vegada.
És molt avantatjós i molt recomanable consagrar, com ja es fa en diversos llocs, el mes de març en honor a Sant Josep, santificant-lo amb exercicis quotidians de pietat. [...]
També recomanem a tots els fidels […] el 19 de març […] que santifiquin com a mínim en privat, en honor del sant patriarca, com si fos un dia festiu ».
I el Papa Benet XV insta: "Atès que aquesta Santa Seu ha aprovat diverses formes per honrar el Patriarca, celebrem amb la major solemnitat possible el dimecres i el mes que se li dedica".
Així doncs, la Santa Església Mare, a través dels seus pastors, ens recomana dues coses en concret: la devoció al Sant i la presa del nostre model.