Evangeli de l’5 de març de 2021

Evangeli del 5 de març: amb aquesta paràbola molt dura, Jesús situa els seus interlocutors davant de la seva responsabilitat i ho fa amb una claredat extrema. Però no creiem que aquesta advertència s'apliqui només als que van rebutjar Jesús en aquell moment. És vàlid per a qualsevol moment, fins i tot per al nostre. Encara avui Déu espera els fruits de la seva vinya dels que ha enviat a treballar-hi. Tots nosaltres. (...) La vinya pertany al Senyor, no al nostre. L’autoritat és un servei i, com a tal, s’ha d’exercir per al bé de tots i per a la difusió de l’Evangeli. (Papa Francesc Àngelus, 4 d'octubre de 2020)

Del llibre de Gènesi Gn 37,3-4.12-13.17-28 Israel estimava Josep més que tots els seus fills, perquè era el fill que tenien a la vellesa i li havia fet una túnica de màniga llarga. Els seus germans, veient que el seu pare l’estimava més que tots els seus fills, el van odiar i no van poder parlar amb ell amistosament. Els seus germans havien anat a pasturar el ramat del seu pare a Siquem. Israel digué a Josep: --Saps que els teus germans pasturen a Siquem? Vine, et vull enviar a ells ». Llavors Josep va sortir a la recerca dels seus germans i els va trobar a Dothan. El van veure de lluny i, abans que s’acostés a ells, van complotar contra ell per matar-lo. Es deien: «Aquí està! Ha arribat el senyor dels somnis! Vinga, el matem i el tirem a una cisterna! Aleshores direm: "Una bèstia salvatge l'ha devorada!" Així veurem què passarà amb els seus somnis! ».

Paraula de Jesús

Però Ruben va sentir i, volent salvar-lo de les seves mans, va dir: "No li llevem la vida". Llavors els va dir: "No vesseu sang, llenceu-la a aquesta cisterna que hi ha al desert, però no la colpegeu amb la mà": tenia la intenció de salvar-lo de les seves mans i portar-lo de tornada al seu pare. Quan Josep va arribar als seus germans, li van treure la túnica, aquella túnica de màniga llarga que duia, el van agafar i el van llançar a la cisterna: era una cisterna buida, sense aigua.

Després es van asseure a buscar menjar. Llavors, mirant cap amunt, van veure una caravana d’ismaelites que arribaven de Galaad, amb camells carregats de resina, bàlsam i laudanum, que anaven a portar a Egipte. Llavors Judes va dir als seus germans: "Quin benefici té matar el nostre germà i cobrir-ne la sang?" Vinga, venem-lo als ismaelites i que la nostra mà no estigui contra ell, perquè és el nostre germà i la nostra carn ». Els seus germans l’escoltaven. Hi van passar alguns comerciants madianites; es van retirar i van treure Josep de la cisterna i el van vendre als ismaelites per vint sicles de plata. Així que Josep va ser portat a Egipte.

Evangeli del 5 de març

De l’evangeli segons Mateu Mt 21,33: 43.45-XNUMX En aquell moment, Jesús ho va dir als sacerdots principals i als ancians del poble: «Escolteu una altra paràbola: hi havia un home que posseïa terres i hi plantava una vinya. El va envoltar amb una bardissa, va cavar un forat per a la premsa i va construir una torre. El va llogar als camperols i se’n va anar molt lluny. Quan va arribar el moment de collir els fruits, va enviar els seus criats als camperols per recollir la collita. Però els camperols van agafar els criats i un el va pegar, un altre el va matar, un altre el va apedregar.

De nou va enviar altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar de la mateixa manera. Finalment, els va enviar el seu propi fill dient: "Tindran respecte pel meu fill!". Però els camperols, en veure el fill, van dir entre ells: “Aquest és l’hereu. Vinga, el matem i tindrem la seva herència! ”. El van agafar, el van fer fora de la vinya i el van matar.
I quan farà l'amo de la vinya, què farà amb aquells agricultors?

Gospel 5 de març: Li van dir: "Aquests malvats faran que morin miserablement i arrendin la vinya a altres pagesos, que els lliuraran els fruits en el seu moment".
I Jesús els va dir: "Mai no heu llegit a les Escriptures:
"La pedra que han rebutjat els constructors
s’ha convertit en la pedra cantonera;
això ho va fer el Senyor
i és una meravella als nostres ulls "?
Per tant, us dic: el regne de Déu serà agafat de vosaltres i donat a un poble que produirà els seus fruits ».
En sentir aquestes paràboles, els capellans i els fariseus van comprendre que parlava d’ells. Van intentar atrapar-lo, però tenien por de la gentada, perquè el considerava un profeta.