Pare Pio i la presència constant del seu àngel de la guarda.

Des que el Pare Pio era simplement un frare, la seva vida sempre ha anat acompanyada de la presència delàngel guardià.

Per al sant, l'àngel era una presència constant, tant és així que quan sortia de casa no tancava la porta i a la gent que li retreia assenyalava que el seu angelet vigilaria la casa.

Un dia, el seu amic Don Salvatore Patrullo, va rebre una carta del pare Agostino de Sant Marc de Lamis. Quan el capellà estava a punt d'obrir-lo, es va aturar de seguida, observant que el llençol estava completament en blanc, no hi havia ni una paraula. Don Salvatore estava esperant la resposta a una pregunta sobre el Pare Pio que havia d'estar escrita en aquella carta.

El Pare Pio, com si pogués llegir el contingut de la carta, va dir al seu amic que eren aquells vilans. Don Salvatore va escriure en secret a l'autor de la carta dient-li que la informació que el sant llegia al full blanc era molt exacta.

Qui va ser l'àngel del Pare Pio

El seu petit amic de la infància, el seu petit àngel, sempre va estar al seu costat. Va ser l'amic obedient, precís i puntual que com a gran mestre de santedat exercia sobre ell un estímul continu per progressar en l'exercici de totes les virtuts.

Si, a pesar del dimoni, les cartes del seu amic li arribaven tacades de tinta, sabia com fer-les llegibles, perquè l'angelet li havia proposat que abans d'obrir-la l'aspergués amb aigua beneïda. Quan va rebre una carta escrita en francès, la veu del seu àngel la va traduir.

L'àngel de la guarda era l'amic íntim que al matí, després de despertar-lo, lloava el senyor amb ell. En els assalts infernals que va patir el frare, va ser el seu íntim amic qui va calmar les seves frustracions. Quan els atacs del diable es feien durs i durs i el Pare Pio tenia ganes de morir, si el seu àngel tardava a arribar, li va retreure amb duresa, però amb el seu somriure li va recordar que mai, ni un segon, s'havia allunyat. d'ell.