Sant Domènec de Guzmán, humil predicador amb el do dels miracles
Sant Domènec de Guzmán, nascut l'any 1170 a Calzadilla de los Barros, Extremadura, Espanya, va ser un religiós, predicador i místic espanyol. De jove va ser cavaller de l'orde de Santiago, però després d'haver tingut una profunda experiència espiritual, va abandonar la seva vida mundana i es va retirar a un monestir l'any 1206.
Després de rebre l'autorització del seu abat, Sant Domènec va fundar elOrdre dels Predicadors, més conegut com a dominics, l'any 1215 a Colle di Val d'Elsa, Toscana. El seu objectiu principal era predicar el evangeli a les places de la ciutat, difonent la doctrina catòlica i lluitant contra l'heretgia. Sant Domènec va morir a Bolonya 1221, als 51 anys. A totes les seves virtuts s'hi va afegir també el do de fer miracles.
Els miracles de Sant Domènec Guzman
Un dia, després d'haver-lo transportat d'una riba a l'altra d'un riu, el barquer qui l'havia transportat va demanar la seva compensació a Domenico. Domenico va respondre que no tenia res, que era humil servent de Déu i que Déu mateix el premiaria per aquell gest. El barquer, en sentir aquestes paraules, es va enfuriar i va intentar arrencar-lo campana extractora apagat. Aleshores Dominic va alçar els ulls al cel i va començar a pregar, després va mirar cap a terra i va mostrar al barquer un moneda de plata que la Providència l'havia enviat. Li va lliurar i se'n va anar.
En 1211, una cinquantena pelegrins anglesos anaven de pelegrinatge a Sant Jaume de Compostel·la. Per arribar al lloc designat, van decidir creuar la riu Garona amb vaixell, ja que no volien passar per la ciutat de Tolosa, que estava sota interdit pel Papa. El vaixell, però, pel seu pes excessiu, sí va girar al mig del riu.
Al crit dels pelegrins, sant Domènec de Guzmán va sortir d'una església propera on estava resant i, tirant-se a terra amb les mans creuades, va començar a implorar Déu per la salvació d'aquells desgraciats, ara a punt d'ofegar-se. Un cop acabada la pregària, es va aixecar i es va girar cap al riu i li va ordenar arribar a la costa en nom de Jesús, els ofegats de seguida van reaparèixer per sobre de l'aigua, van arribar a la riba i van trobar la salvació.
En Domenico anava a visitar-ne un Església de Chartres, on es guardaven les relíquies del màrtir Sant Vicenç i li agradava aturar-se a pregar fins al migdia. Una vegada, però, també va passar aquesta hora, i el prior va enviar un dels seus homes clergues per avisar-lo. El clergue, en arribar a l'església, va trobar Domenico aixecat del terra en èxtasi davant l'altar. Aleshores va córrer immediatament a informar el prior, que va quedar tan impressionat en veure el Sant en aquelles condicions que quasi es va desmaiar.