Santa Eufèmia de Calcedònia sotmesa a un sofriment indescriptible per la seva fe en Déu
Avui us volem explicar la història de Santa Eufèmia, filla de dos creients cristians, el senador Filofronos i Teodosia, que vivia a la ciutat de Calcedònia, situada a la vora del Bòsfor.
Il 16 setembre 303, durant les persecucions de Dioclecià, el procònsol d'Àsia Priscus va dictar un decret obligant a tots els habitants de la província a anar-hi Calcedònia per celebrar una festa en honor al seu Déu, Ares. Si algú desobeïa la seva ordre, el matarien.
Per eludir ordenar, protegir la seva fe però no arriscar les seves vides, ho fan els cristians es van dispersar refugiant-se en cases aïllades o en regions desèrtiques. Sant'Eufemia i altres 49 cristians es van amagar en una casa, on van continuar practicant el culte cristià en secret. Malauradament, el seu amagatall va acabar aviat descobert i foren portats davant el procònsol, el qual intentà convèncer-los que abandonessin la fe amb paraules afalagadores.
Santa Eufèmia, però, ferma en la seva fe, va dir al procònsol que no ho fes perdre el temps amb ells, ja que mai abandonarien elun Déu veritable, el creador del cel i la terra, per adorar ídols muts i inanimats. Després va continuar dient que el patiment imposada serà fàcil de suportar i només demostraria el poder del nostre Déu.
El martiri de Santa Eufemia
Aquestes paraules van irritar el procònsol que va sotmetre Eufèmia i els seus companys 20 dies de tortura i turments. Tanmateix, cap d'ells va vacil·lar en la seva fe. En aquell moment, es va posar furiós i els va enviar a l'emperador Dioclecià per ser jutjats. Tothom es va endur menys Eufèmia, ja que el procònsol esperava que només cediria una vegada.
Inicialment, va instar a Eufèmia a retractar-se, prometent-li les riqueses terrenals, però després va donar l'ordre de torturar-la. El màrtir estava lligat a un roda equipada amb fulles afilat per tallar-li el cos. El sant pregà en veu alta i la roda es va aturar miraculosament, malgrat tots els esforços dels botxins. A àngel del Senyor va baixar del cel, va alliberar Eufèmia de la roda i va curar les seves ferides.
En no veure el miracle que havia tingut lloc, Priscus va ordenar 2 soldats agafar la santa i tirar-la a a forn roent. Els soldats, però, després de veure dos àngels de por enmig de les flames, es van negar a complir l'ordre i es van convertir al Déu que Eufèmia adorava.
En aquell moment va venir llançat al foc però va romandre il·lès. Atribuir l'incident bruixeria, el procònsol va donar l'ordre de cavar una nova tomba, omplir-la de fulles esmolades i tapar-la. Però aquesta vegada tampoc no es va fer el sant ni tan sols una rascada, creuant la fossa sense problemes.
Finalment, va ser condemnada a ser-ho devorat per les bèsties salvatges a l'arena. Abans de l'execució, el sant implorava al Senyor. Un cop a l'arena les bèsties no la van atacar, però una lleu ferida d'una óssa la va provocar la mort. En aquell moment es va produir un terratrèmol i tant guàrdies com espectadors van fugir aterroritzats. Els pares van recuperar el cos del SANTA i la van enterrar no lluny de Calcedònia.