Saps qui va inventar la migdiada? (Pregària a Sant Benet protecció contra el mal)
La pràctica de descans el te de la tarda, com s'anomena sovint avui en dia, és un costum molt estès en moltes cultures. Pot semblar un simple moment de relaxació durant el dia, però en realitat aporta molts beneficis al cos.
L'origen de la migdiada té arrels molt antigues. De fet, es remunta als temps dehome primitiu, quan la migdiada era una necessitat per sobreviure a les dures condicions ambientals. Durant el període neolític, molta gent es va retirar per a son breu durant tot el dia per augmentar la seva energia i millorar la seva productivitat.
Sant Benet va fomentar la pràctica de fer una migdiada
Tanmateix, està dins època medieval que es fomentava i practicava aquesta pràctica. Va ser implementat per sant Benet, fundador de l'orde benedictina. Sant Benet va néixer al segle VI a Itàlia i és conegut sobretot per haver fundat el monestir de Monte Cassino i per haver escrit el "Regla de Sant Benet“, un text que establia les normes de vitae monàstic per als monjos. La regla subratllava la importància d'un vida equilibrada, amb temps dedicat a tots dos treballar que descansar.
Segons alguns historiadors, sant Benet va animar els seus monjos a prendre a son breu tarda per recarregar les seves energies i millorar la seva concentració durant els moments de pregària i estudi. La migdiada es considerava un temps de reflexió, una manera d'alliberar la teva ment dels pensaments i preocupacions quotidianes.
Independentment del seu origen, és important tenir en compte que s'ha demostrat que la migdiada té nombrosos beneficis per a la salut. Nombrosos estudis científics han demostrat que un breu descans durant el dia millora la salut concentració, memòria, creativitat i estat d'ànim. A més, descansar pot ajudar reduir l'estrès, fatiga i millorar el rendiment físic.
A la pràctica s'anomena migdiada perquè ha de durar aproximadament 20-30 minuts. Aquest interval de temps permet que el cos entri en una fase de son lleuger, sense arribar a les fases més profundes.