Alguns consells pràctics per començar una escola de pregàries

Alguns consells pràctics per començar una escola de pregàries

iniciar una escola de pregària:

• Tot aquell que desitgi fundar una petita escola de pregària s’ha de comprometre primer a convertir-se en home o dona de pregària. Ensenyar a pregar no és donar nocions sobre l’oració, els llibres són suficients per fer-ho. Hi ha molts. Ensenyar a pregar és una altra cosa, és transmetre una vida. Només ho fan els que resen amb passió i constància.

• És important suggerir als joves normes simples i pràctiques i demanar-los que experimentin amb ells. Si no els feu resar molt i constantment - esteu perdent el temps, no ensenyareu a resar.

• És important començar en grup, no gaire nombrós, perquè el camí de l’oració està cansat. Si camines amb corda, quan un renuncia a l’altre tira, i la marxa no s’atura. La força d’un remeia la debilitat de l’altra i resisteix.

• És important que el grup es fixi objectius específics: un quart d’hora d’oració diària individual, després mitja hora, fins i tot una hora. Els objectius precisos assolits junts fan progressar i servir a tothom, als forts i febles.

• En el camí endavant és necessària la verificació de grup (o revisió de vida). Comparteix les dificultats i troba solucions juntes. És útil en aquestes revisions periòdiques (cada dues, tres setmanes) per intentar no tractar-se d’altres que no sigui l’oració.

• És important donar espai a les preguntes sobre l’oració. No n’hi ha prou d’instruir com pregar, els joves han de ser capaços de presentar les seves dificultats i que el responsable intenti donar una resposta als seus cops. Si hi ha això, hi ha veritablement una escola de pregària, perquè hi ha intercanvi i concreció.

• L’oració és un regal de l’Esperit: qui inicia una escola de pregària ha de fer-se càrrec del jove per un i sobre cadascun ha d’implantar amb gran constància la llum de l’Esperit Sant.

Font: El camí de l’oració - Centre Missioner P. De Foucauld - Cuneo 1982