"Àngels amb una sola ala" de Don Tonino Bello

"Àngels amb una sola ala"

+ Don Tonino Bello

Vull donar-te les gràcies, Senyor, pel do de la vida.
He llegit en algun lloc que els homes són àngels amb una sola ala: només poden volar romanent abraçats.
De vegades en els moments de confiança m'atreveixo a pensar, Senyor, que tu també només tens una ala, l'altra la tens amagada... potser per fer-me entendre que sense mi no vols volar.
Per això em vas donar la vida, perquè pogués ser el teu company de vol.
Ensenya'm doncs a volar amb tu perquè viure no és arrossegar la vida, no és arrencar-la, no és rosegar-la: viure és abandonar-se com una gavina a l'alegria del vent; viure és assaborir l'aventura de la llibertat, viure és desplegar l'ala, l'única ala amb la confiança de qui sap que té una parella tan gran com tu en vol.
Però no n'hi ha prou de saber volar amb tu, Senyor: m'has donat la tasca d'abraçar també el meu germà i ajudar-lo a volar. Et demano perdó, doncs, per totes les ales que no he ajudat a desplegar: ja no em deixis passar indiferent davant del germà que queda amb l'ala, l'única ala, inexorablement embolicat a la xarxa de la misèria i solitud i ara ha convençut que ja no sóc digne de volar amb tu: sobretot per aquest desgraciat germà, dóna'm, Senyor, una ala de recanvi. ♥️