"Crida a tots els cristians: tornem i restaurem la nostra Església" de Viviana Maria Rispoli
"La glòria futura d'aquesta casa serà més gran que abans, diu el Senyor dels exèrcits"
Crec amb tota la meva ànima i amb tota la meva força en aquesta profecia del profeta Haggai i no és que no vegi com es fa l'Església, qui no veu com es fa l'Església? Cada vegada és més buidor, fidel escàs, incert, perdut. Si veieu un jove dins de l’Església us pregunteu si està esgotat o té algun problema. Alguns ancians encara continuen assistint a missa entre setmana, però a les esglésies cada dia els fidels són comptats i disminuïts. ÉS UNA DESOLACIÓ, un signe dels mals moments que estem vivint. Tothom es fa una idea de Déu com vol, molts admeten que li creuen i li resen a casa, però "l'esforç de creuar les seves aurícules no fa que siguin" les seves aurícules, llocs on el propi Senyor ha assegurat la pau, llocs on escoltar la nostra oració té un valor afegit, ja que som a la casa del nostre Déu, està en ruïnes.
Potser esperen que qui el creui ja sigui un sant de l’altar, no un que ho intenti, els inevitables escàndols que han passat i que passen han fet i fan la seva part i, al final, qui perd és tots nosaltres perquè ens allunya prenent tots els pretextos com a bons per no anar-hi, ens allunyem de la FONT DE TOTA GRÀCIA. No hi sóc per veure la nostra Església posada així, quan jo també em vaig allunyar d’ella, jutjant a tots aquells que hi anaven fidels o simples fanàtics de la façana, un dia em vaig adonar que anar a portar JESÚS a la SANTA EUCARISTIA era també, massa important, em vaig adonar un dia que ja no volia formar part d’aquest grup que el condemna no movent ni un dit. Vaig haver de fer la meva part per tal que l'Església, MARE, que em va generar a la fe mitjançant el meu bateig, tornés a tenir no només la glòria del passat, sinó molt més. No sóc sant i he comès errors i els cometo, però no renuncio a això, poso els meus talents a disposició perquè Déu sigui estimat, conegut, adorat. Estic fent la meva part perquè l'Església, la casa del nostre Déu, brilli amb la glòria de la seva presència, amb l'amor dels seus fidels. Per això va néixer el projecte "Ermites amb Sant Francesc" - "Eremiti.net" Convido a tothom a llegir-lo i es presentin els que entenguin el seu valor. Junts serem una força d’amor i renovació. Anem, menuts del Senyor, en els adoradors del nostre Déu que no es rendeixen a l’estat d’aquestes coses, vingueu endavant i no tingueu por, el Senyor dels exèrcits és amb nosaltres.
Primer recurs: tornem tots a la confessió, a l’Eucaristia en el nostre cor i, en la mesura del possible, a la participació a la Santa Missa. La força del nostre Déu és amb tots nosaltres.
