Aneu amb compte de no crear l’onada de Viviana Rispoli (ermità)

Tots ens n’adonem, estem en un nivell d’estrès tan gran que és com si estiguéssim tots amb aigua al llavi inferior, ansietats, preocupacions, violència, a la família, a la feina (per als afortunats de tenir-la) la natura del món que irradia al micro cosmos que és la nostra vida, tots estem connectats, no hi ha cap illa feliç en aquesta terra. el mal d’un irradia a tothom, petit o gran, a quants de nosaltres plorem sense ni tan sols saber per què, i no és esgotament, és la resposta comprensible al dolor del món que penetra al nostre cos, a la nostra vida, a la nostra ànima i que ens fa terriblement fràgils. Per aquest motiu, en aquest moment difícil en què tots estem tan exposats al mal, aquesta vegada que sovint fa que molts de nosaltres ens sentim al límit de la resistència, hem de tenir molta cura de no "fer l'ona", és a dir, ser molt delicat amb tothom, una vegada si per un pàrquing que enviaves a algú a aquell país com a màxim, et tornaria a arriscar-te a apunyalar-te, un cop si et separessis del teu marit no passaria cap tragèdia ara et mata, un cop si humilies algú ploraria ara es suïcida. Estem en un moment tan fràgil per a tots nosaltres que cal una gran atenció en les nostres relacions amb els altres, ara més que mai l’amor que Jesús ens va ensenyar és urgent, ara més que mai la delicadesa és urgent, en els pensaments, en les paraules, en accions perquè amb una bagatela podem crear aquella ona que condueix a la ruïna.