Hem de resar cada dia?

Algunes altres preguntes també s'han de fer: "He de menjar cada dia?" "He de dormir cada dia?" "He de raspallar-me les dents cada dia?" Durant un dia, potser encara més temps, podríeu deixar de fer aquestes coses, però a una persona no li agradaria i en realitat podria fer mal. En no resar, es podria convertir en egocèntric, egoista i deprimit. Aquestes són només algunes de les conseqüències. Potser per això Crist ordena que els seus deixebles preguin sempre.

Crist també diu als seus deixebles que quan un resa, hauria d’anar a la seva habitació interior i resar sol. Tot i això, Crist també diu que quan es reuneixen dos o tres al seu nom, està present. Crist vol una oració privada i comunitària. L’oració, tant privada com comunitària, pot arribar en diverses formes: benedicció i adoració, petició, intercessió, elogi i gràcies. En totes aquestes formes, l’oració és una conversa amb Déu, de vegades és un diàleg, però moltes vegades s’escolta. Malauradament, molta gent pensa que l’oració està dient a Déu què volen o necessiten. Aquestes persones es deceben quan no aconsegueixen el que volen. Per això és important veure-ho com una conversa en la qual a Déu també se li permet comunicar el que vol per a aquesta persona.

Pot ser que mai no em preguntis "He de parlar cada dia amb el meu amic més proper?" És clar que no! Això es deu al fet que normalment vols parlar amb el teu amic per reforçar aquesta amistat. De la mateixa manera, Déu vol que els seus deixebles s’acostin a Ell, que es fa mitjançant l’oració. Si practiquem la pregària cada dia, ens acostem a Déu, ens acostem als sants al cel, ens fem menys egocèntrics i, per tant, més centrats en Déu.

Així doncs, comença a pregar a Déu! Intenteu no fer-ne massa en un dia. S’ha de construir la pregària, com l’exercici. Els que no s’adaptin no poden córrer una marató el primer dia d’entrenament. Algunes persones es desanimen quan no poden fer vigílies nocturnes abans del Santíssim Sagrament. Parla amb un capellà i troba un pla. Si podeu visitar una església, intenteu aturar-vos durant cinc minuts de culte. Cerqueu i digueu una oració matinal diària i, al principi, dediqueu-la a Crist. Llegiu un passatge de la Bíblia, especialment dels Evangelis i del Llibre dels Salms. Mentre llegiu el pas, simplement demaneu a Déu que obri el vostre cor al que us està dient. Proveu de resar el rosari. Si al principi sona una mica, intenteu resar només una dècada. L’important a recordar no és frustrar-se, sinó escoltar el que parla del Senyor. Quan parleu, sigueu concentrats a demanar a Déu que ajudi als altres, especialment als malalts i als que pateixen, incloses les ànimes del purgatori.