Catequesi de la confessió en temps de la Quaresma

DEU MANDAMENTS O DECÀLEG són el Senyor, el vostre Déu:

1. No tindràs cap altre Déu més que jo.

2. No prengueu el nom de Déu en va.

3. Recordeu mantenir les festes santes.

4. Honoreu el vostre pare i la vostra mare.

5. No matis.

6. No cometis actes impurs (*).

7. No robis.

8. No doneu fals testimoni.

9. No desitjo a la dona dels altres.

10. No vulguis coses d'altres persones.

(*) Aquí teniu un extracte d’un discurs de Joan Pau II als bisbes dels Estats Units d’Amèrica:

"Amb la franquesa de l'Evangeli, la compassió dels pastors i la caritat de Crist, heu abordat la qüestió de la insolubilitat del matrimoni, afirmant amb raó:" El pacte entre un home i una dona units en el matrimoni cristià és tan indissoluble i irrevocable tant com l'amor de Déu pel seu poble i l'amor de Crist per la seva Església ". Enaltint la bellesa del matrimoni, heu adoptat amb raó una posició tant contra la teoria de l’anticoncepció com contra els actes anticonceptius, tal com va fer l’encíclica Humanae vitae. I jo mateix, avui, amb la mateixa convicció que Pau VI, ratifico l'ensenyament d'aquesta encíclica, emesa pel meu predecessor "en virtut del mandat que ens ha confiat Crist". Descrivint la unió sexual entre marit i dona com a expressió especial del seu pacte d’amor, heu afirmat amb raó: "Les relacions sexuals són un bé humà i moral només en el context del matrimoni: fora del matrimoni és immoral".

Com a homes que tenen "paraules de veritat i el poder de Déu" (2Co 6,7: 29), com a autèntics mestres de la llei de Déu i pastors compassius, també heu afirmat amb raó: "Comportament homosexual homosexual) és moralment deshonest "". "... Tant el Magisteri de l'Església, en la línia d'una tradició constant, com el sentit moral dels fidels, han afirmat sense dubtar que la masturbació és un acte intrínsecament i greument desordenat" (Declaració de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe sobre certes qüestions de ètica sexual, 1975 de desembre de 9, n.XNUMX).
ELS CINC PRECATS DE L’ESGLÉSIA
1. Assistir a missa els diumenges i altres dies sants i mantenir-se lliure de treballs i altres activitats que puguin evitar la santificació d’aquests dies.

2. Confessar els seus pecats almenys un cop a l'any.

3. Rebeu el sagrament de l’Eucaristia almenys a Setmana Santa.

4. Abstenir-se de menjar carn i observeu el dejuni els dies establerts per l’Església.

5. Proveir les necessitats materials de la pròpia Església, segons les seves possibilitats.
ARREPENTS O DOLORS DE PECATS
11. Què és el penediment?

El penediment és la pena o el dolor dels pecats comesos, que ens fa proposar no tornar a pecar. Pot ser perfecte o imperfecte.

12. Què és el penediment o contrició perfecta?

El penediment o contrició perfecta és el disgust dels pecats comesos, perquè són ofesos a Déu Pare, infinitament bons i estimables, i són la causa de la Passió i la Mort de Jesucrist, Fill de Déu i el nostre Redemptor.

13. Què és el penediment o desgast imperfecte?

El penediment imperfecte o desgast és el disgust dels pecats comesos, per por al càstig etern (Infern) i als dolors temporals, o fins i tot per la lletjor del pecat.
SOBRE NO COMPROMETREM MÉS
14. Quin és el propòsit?

El propòsit és la voluntat decidida de no cometre mai més pecats i evitar oportunitats.

15. Quina és l’ocasió del pecat?

L’ocasió del pecat és el que ens posa en perill de pecar.

16. Estem obligats a fugir de les oportunitats del pecat?

Estem obligats a fugir de les ocasions dels pecats, perquè estem obligats a fugir del pecat: qui no en fuig acaba caient, ja que "qui estima el perill que hi pateix es perdrà" (Sir 3:27).
ACUSACIÓ DE PECATS
17. Quina és l’acusació de pecats?

L’acusació de pecats és la manifestació de pecats fets al sacerdot confessor per rebre l’absolució.

18. De quins pecats estem obligats a acusar-nos?

Estem obligats a acusar-nos de tots els pecats mortals (amb nombre i circumstàncies) encara no confessats o mal confessats. L’Església recomana encaridament confessar els pecats venials per formar la consciència, lluitar contra les males inclinacions, deixar-se guarir per Crist i avançar en la vida de l’Esperit.

19. Com ha de ser l’acusació de pecats?

L’acusació de pecats ha de ser humil, sencera, sincera, prudent i breu.

20. Quines circumstàncies han de donar-se perquè l'acusació sigui completa?

Perquè l'acusació sigui completa, s'han de manifestar les circumstàncies que canvien l'espècie de pecat:

1. aquells pels quals una acció pecaminosa de venial esdevé mortal;

2. aquells pels quals una acció pecaminosa conté dos o més pecats mortals.

21. Qui no recorda amb precisió el nombre dels seus pecats mortals, què ha de fer?

Qui no recorda amb precisió el nombre dels seus pecats mortals, ha d’acusar el nombre, almenys aproximat.

22. Per què no ens hauria de deixar caure la vergonya i callar algun pecat mortal?

No ens hem de deixar vèncer per la vergonya i callar sobre algun pecat mortal, perquè confessem a Jesucrist en la persona del confessor i no pot revelar cap pecat, fins i tot a costa de la seva vida (segell sacramental); i perquè, en cas contrari, en no obtenir perdó serem condemnats.

23. Qui per vergonya callés sobre un pecat mortal faria una bona confessió?

Qui per vergonya guardés silenci sobre un pecat mortal, no faria una bona confessió, sinó que cometria un sacrilegi (*).

(*) El sagrilegi consisteix a profanar o tractar indegudament els sagraments i altres accions litúrgiques, així com les persones, els objectes i els llocs consagrats a Déu. El sagrilegi és un pecat molt greu, sobretot quan es comet contra l’eucaristia, perquè en aquest Sagrament, el nostre Senyor Jesucrist és present de manera veritable, real i substancial; amb el seu Cos i la seva Sang, amb la seva Ànima i la seva Divinitat.

24. Què haurien de fer els que saben que no han confessat bé?

Aquells que saben que no han confessat bé han de repetir les confessions fetes malament i acusar-se dels sacrilegis comesos.

25. Qui sense culpa ha descuidat o oblidat un pecat mortal, ha fet una bona confessió?

Qui sense culpa ha oblidat o oblidat un pecat mortal (o greu), ha fet una bona confessió. Si ho recorda, queda obligat a acusar-se’n a la següent confessió.
SATISFACCIÓ O PENITENCIA
26. Què és la satisfacció o la penitència?

La satisfacció o penitència sacramental és la realització de certs actes de penitència que el confessor imposa al penitent per reparar el dany causat pel pecat comès i per satisfer la justícia de Déu.

27. Per què es requereix la penitència a la Confessió?

A la confessió, es requereix penitència perquè l’absolució treu el pecat, però no posa remei a tots els trastorns que ha causat el pecat (*). Molts pecats ofenen els altres. Cal fer tots els esforços possibles per reparar (per exemple, tornar coses robades, restablir la reputació dels qui han estat difamats, curar les seves ferides). La justícia simple ho exigeix. Però, a més, el pecat perjudica i debilita el pecador mateix, així com la seva relació amb Déu i amb el pròxim. Ressuscitat del pecat, el pecador encara no ha recuperat la seva plena salut espiritual. Per tant, ha de fer alguna cosa més per reparar els seus pecats: ha de "satisfer" o "expiar" adequadament els seus pecats.

(*) El pecat té dues conseqüències. El pecat mortal (o greu) ens priva de la comunió amb Déu i, per tant, ens fa incapaços d’assolir la vida eterna, la privació de la qual es denomina “el càstig etern” del pecat. D’altra banda, tot pecat, fins i tot venial, provoca un apego malsà a les criatures, que necessita purificació, tant a sota com després de la mort, a l’estat anomenat Purgatori. Aquesta purificació ens allibera de l’anomenat “càstig temporal” del pecat. Aquestes dues sancions no s’han de concebre com una mena de venjança, que Déu infligeix ​​des de fora, sinó com derivades de la naturalesa mateixa del pecat. Una conversió, que procedeix de la fervent caritat, pot conduir a la purificació total del pecador, de manera que ja no hi ha cap pena.

El perdó del pecat i la restauració de la comunió amb Déu comporten la remissió de les penes eternes del pecat. No obstant això, es mantenen les penes temporals del pecat. El cristià ha d’esforçar-se, suportant amb paciència sofriments i proves de tota mena i, quan arribi el dia, enfrontant-se amb serenitat a la mort, per acceptar aquests dolors temporals del pecat com a gràcia; s'ha de comprometre, a través d'obres de misericòrdia i caritat, així com a través de l'oració i diverses pràctiques de penitència, a desposseir-se completament del "vell" i a vestir-se del nou home ". 28. Quan s’ha de fer penitència?

Si el confessor no ha prescrit cap temps, s’ha de fer penitència el més aviat possible.