Què diu la Bíblia sobre la verge Maria?

Maria, la mare de Jesús, va ser descrita per Déu com "molt afavorida" (Lluc 1:28). L’expressió molt afavorida prové d’una sola paraula grega, que significa essencialment “molta gràcia”. Maria va rebre la gràcia de Déu.

La gràcia és un "favor no merescut", o una benedicció que rebem malgrat que no ens la mereixem. Maria necessitava la gràcia de Déu i d’un Salvador, igual que la resta de nosaltres. La mateixa Maria va comprendre aquest fet, tal com es diu a Lluc 1:47, "i el meu esperit exalta en Déu, el meu Salvador".

La Mare de Déu, per la gràcia de Déu, va reconèixer que necessitava un Salvador. La Bíblia mai no diu que Maria fos una altra cosa que un ésser humà normal, que Déu va decidir utilitzar de manera extraordinària. Sí, Maria era una dona justa i afavorida (feta objecte de gràcia) per Déu (Lluc 1: 27-28). Al mateix temps, va ser un ésser humà pecaminós que necessitava Jesucrist com a Salvador, igual que tots nosaltres (Eclesiastes 7:20; Romans 3:23; 6:23; 1 Joan 1: 8).

La Mare de Déu no tenia una "concepció immaculada". La Bíblia no suggereix que el naixement de Maria fos diferent d’un naixement normal. Maria va ser verge quan va parir a Jesús (Lluc 1: 34-38), però no va romandre per sempre. La idea de la virginitat perpetua de Maria no és bíblica. Mateu 1:25, parlant de Josep, declara: "però ell no la va conèixer fins que va donar a llum el seu fill primogènit, al qual va anomenar Jesús". La paraula indica clarament que Josep i Maria van mantenir relacions sexuals normals després del naixement de Jesús, Maria va romandre verge fins al naixement del Salvador, però més tard Josep i Maria van tenir diversos fills junts. Jesús tenia quatre germans mig: James, Joseph, Simon i Jude (Mateu 13:55). Jesús també va tenir germanastres, tot i que no se'ls anomena i no els va donar cap número (Mateu 13: 55-56). Déu va beneir i va omplir de gràcia a Maria donant-li diversos fills, un factor que en aquesta cultura era la indicació més clara de la benedicció de Déu d'una dona.

Una vegada, mentre Jesús parlava a les multituds, una dona va proclamar: "Feliç el ventre que et va brollar i els pits que t'han alletat" (Lluc 11:27). Aquesta hauria estat la millor oportunitat per declarar que Maria era digne d’elogis i de culte. Quina va ser la resposta de Jesús? "Feliços aquells que escolten la paraula de Déu i la conserven" (Lluc 11:28). Per Jesús, l’obediència a la paraula de Déu era més important que no pas ser la Mare del Salvador.

A l'Escriptura ningú, ni Jesús ni ningú, dóna elogis, glòria o adoració a Maria. Isabel, parenta de Maria, la va felicitar a Lluc 1: 42-44, però per la benedicció de poder donar a llum al Messies, i no per culpa d’una glòria innata a Maria. De fet, després d’aquestes paraules, Maria va pronunciar un cant d’elogi al Senyor, lloant la seva consciència dels qui estan en estat d’humilitat, la seva misericòrdia i la seva lleialtat (Lluc 1: 46-55).

Molts creuen que Maria va ser una de les fonts de Lluc a l'hora de redactar el seu evangeli (vegeu Lluc 1: 1–4). Lluc relata com l’àngel Gabriel va anar a visitar Maria i li va dir que donaria a llum a un Fill, que seria el Salvador. Maria no estava segura de com podria passar això, ja que era verge. Quan Gabriel li va dir que el Fill seria concebut per l’Esperit Sant, Maria va respondre: “Heus aquí la donzella del Senyor; deixeu-me fer segons la vostra paraula. " I l’àngel es va apartar d’ella ”(Lluc 1:38). Maria va reaccionar amb fe i voluntat de sotmetre’s al pla de Déu, nosaltres també hauríem de tenir aquesta fe en Déu i seguir-lo amb confiança.

Descrivint els esdeveniments del naixement de Jesús i la reacció dels qui van escoltar el missatge dels pastors, Lluc escriu: "Maria va guardar totes aquestes paraules, meditant-les de cor" (Lluc 2:19). Quan Josep i Maria van introduir Jesús al temple, Simeó va reconèixer que Jesús era el Salvador i va lloar a Déu, i Maria es va meravellar en sentir les paraules de Simeó. Simeon també va dir a Maria: "Vet, aquest és un lloc per a la caiguda i ascensió de molts a Israel i per ser un signe de contradicció, i per a tu mateix una espasa perforarà l'ànima, de manera que es revelin els pensaments de molts cors" (Lluc 2: 34-35).

Una altra vegada, al temple, quan Jesús tenia dotze anys, Maria es va enfadar perquè es va quedar enrere quan els seus pares van marxar cap a Natzaret. Estaven ansiosos i el buscaven. Quan el van trobar encara al temple, va dir que era clar trobar-lo a la casa del Pare (Lluc 2:49). Jesús va tornar a Natzaret amb els seus pares terrenals i es va sotmetre a la seva autoritat. Ens diuen una vegada més que Maria "va mantenir totes aquestes paraules al seu cor" (Lluc 2:51). Fer créixer Jesús devia ser una tasca desconcertant, encara que estigués plena de moments preciosos, potser de records tan emotius que Maria va arribar a comprendre millor qui era el propi fill. Nosaltres també podem guardar al cor els coneixements de Déu i els records de la seva presència a la nostra vida.

Va ser Maria qui va demanar la intervenció de Jesús a les noces de Cana, en què va realitzar el seu primer miracle i va transformar l’aigua en vi. Tot i que Jesús aparentment va rebutjar la seva petició, Maria va ordenar als servidors que fessin el que Jesús els havia dit. Va tenir fe en ell (Joan 2: 1-11).

Més tard, durant el ministeri públic de Jesús, la seva família va començar a preocupar-se cada vegada més. Mark 3: 20–21 informa: “Després van entrar a una casa. I la gent es va reunir de nou, de manera que ni tan sols podien prendre menjar. I quan els seus familiars van sentir això, van sortir a buscar-lo, perquè van dir: "Està fora de si mateix". A l'arribada de la seva família, Jesús va proclamar que són els qui fan la voluntat de Déu els que formen la seva família. Els germans de Jesús no van creure en ell abans de la Crucifixió, però almenys dos ho van fer posteriorment: James i Judah, els autors dels llibres homònims del Nou Testament.

Maria sembla haver cregut en Jesús tota la seva vida. Va estar present a la Creu, a la mort de Jesús (Joan 19:25), sens dubte el sentir “l’espasa” que Simeon havia profetitzat li traspassaria l’ànima. Va ser a la creu que Jesús va demanar a Joan que es convertís en el Fill de Maria, i Joan la va portar a casa seva (Joan 19: 26-27). A més, Maria es trobava amb els apòstols el dia de Pentecosta (Fets 1:14). Tanmateix, mai no es torna a esmentar després del primer capítol d’Actes.

Els apòstols no van donar a Maria un paper destacat. La seva mort no es registra a la Bíblia. No es diu res del seu ascens al cel, ni del fet que tingui un paper exaltat després de l’ascensió. Com a mare terrenal de Jesús, Maria hauria de ser respectada, però no és digna de la nostra adoració o culte.

En cap lloc la Bíblia indica que Maria pot escoltar les nostres oracions o mediar entre nosaltres i Déu, Jesús és l’únic defensor i mediador del cel (1 Timoteu 2: 5). Si se li oferís culte, adoració o oracions, Maria respondria com els àngels: "Adorau Déu!" (vegeu Apocalipsi 19:10; 22: 9). Maria mateixa és un exemple per a nosaltres, ja que va donar la seva adoració, la seva veneració i el seu elogi només a Déu: "La meva ànima magnifica el Senyor i el meu esperit exalta en Déu, el meu Salvador, perquè ell tenia en compte per la profunda adherència del seu servent, ja que a partir d’ara totes les generacions em proclamaran benaurada, perquè el Poderós m’ha fet grans coses, i Sant és el seu nom! (Lluc 1: 46–49).

font: https://www.gotquestions.org/Italiano/vergine-Maria.html