Qui realment era el Pessebre?

Creixent, els meus germans i jo vam agafar voltes arranjant les figures a la gran guarderia dels meus pares. Em va agradar mostrar als tres mags que van anar en processó fins al pessebre, mostrant-los en el seu viatge seguint l'estrella de Betlem.

Els meus germans es preocupaven més d’agafar els tres savis, els pastors, l’àngel i els diversos animals de granja en un cercle estret al voltant del pessebre, tots jueus i inquiets al nadó Jesús. Però vaig deixar el peu un any, però, quan el meu germà va intentar afegir un elefant de joguina a la multitud. L'escriptura, al cap i a la fi, no diu res sobre els paquiderms.

El meu impuls cap a la literalitat pot haver estat una mica enganyós. Resulta que les escriptures no diuen gaire sobre les xifres de pessebres que donem per descomptat. Tot i que el nadó Jesús es trobava en una pessebre, es pot interpretar.

Hi ha dues històries sobre el naixement de Jesús, que es troben als evangelis de Mateu i Lluc. Al conte de Matthew, Mary i Joseph ja viuen a Betlem, per la qual cosa no han de refugiar-se en un estable. Alguns mags (les escriptures mai diuen que n’hi ha tres, però) segueixen una estrella fins a Jerusalem, on entren a la casa de Maria i Josep (Mat. 2:11). Adverteixen la família de la trama del rei Herodes per matar el nadó Jesús i la família fuig a Egipte. Després tornen i obren una botiga a Natzaret, sense tornar mai a casa seva a Betlem (Mat. 2:23).

A la versió de Luke, els mags no es veuen enlloc. En canvi, són els pastors els primers a escoltar les bones notícies del naixement del salvador. En aquest evangeli, Maria i Josep ja viuen a Natzaret però han de tornar a Betlem per fer un cens; això és el que va omplir les fondes i va fer que l'obra de Maria fos necessària en una estable (Lluc 2: 7). Després del cens, només podem suposar que la família ha tornat pacíficament a Natzaret sense una desviació prolongada a Egipte.

Algunes de les diferències entre els dos evangelis es deuen als seus propòsits diferents. Amb la fugida a Egipte i l’assassinat d’innocents d’Herodes, l’autor de Mateu retrata Jesús com el següent Moisès i descriu com el nadó Jesús compleix diverses profecies específiques de la Bíblia hebrea.

L’autor de Lluc, d’altra banda, planteja Jesús com un repte per a l’emperador romà, els títols del qual inclouen “Fill de Déu” i “Salvador”. El missatge de l’àngel als pastors proclama que aquí és un salvador que aporta la salvació no mitjançant el poder polític i el domini, sinó a través d’una barreja radical d’ordre social, un que elevarà els humils i alimentarà als famolencs (Lluc 1: 46-55).

Tot i que les diferències entre els dos evangelis poden semblar importants, el que es pot emportar és important en allò que els dos tenen en comú en lloc de com varien. Les dues narracions infantils descriuen un naixement miraculós massa important per ser privat. Les figures al voltant de Jesús, siguin àngels divins, mags humans o pastors, no perden el temps per difondre les bones notícies del seu naixement