Qui va escriure l’Alcorà i quan?
Les paraules de l’Alcorà es van recollir tal i com van ser revelades al profeta Mahoma, comeses per memòria pels primers musulmans i enregistrades per escrit pels escribes.
Sota la supervisió del profeta Mahoma
Segons es va revelar l'Alcorà, el profeta Mahoma va fer disposicions especials per assegurar-se que estava escrit. Tot i que el propi profeta Mahoma no podia ni llegir ni escriure, va dictar els versos oralment i va ordenar als escribes que anotessin la revelació sobre qualsevol material disponible: branques d’arbres, pedres, cuir i ossos. Els escribes després llegirien els seus escrits al profeta, que els comprovaria si hi havia errors. Amb cada nova estrofa revelada, el profeta Mahoma també va dictar la seva col·locació dins del cos creixent de textos.
Quan el profeta Mahoma va morir, l'Alcorà havia estat escrit completament. Tot i això, no va ser en forma de llibre. Es va gravar en diversos rotllos i materials, posats en possessió dels Companys del Profeta.
Sota la supervisió del califa Abu Bakr
Després de la mort del profeta Mahoma, tot l'Alcorà va continuar recordant-se al cor dels primers musulmans. Centenars de primers companys del profeta havien memoritzat tota la revelació, i els musulmans recitaven grans parts del text cada dia a la memòria. Molts dels primers musulmans també havien escrit còpies personals de l'Alcorà gravades en diversos materials.
Deu anys després de Hijrah (632 dC), molts d'aquests escribes musulmans i devots primers van ser assassinats a la batalla de Yamama. Mentre la comunitat va plorar la pèrdua dels seus companys, també van començar a preocupar-se per la preservació a llarg termini del Sant Coran. Reconeixent que les paraules d’Al·là havien de ser recollides i conservades en un sol lloc, el califa Abu Bakr va ordenar a totes les persones que havien escrit pàgines de l’Alcorà que les omplissin en un sol lloc. El projecte va ser organitzat i supervisat per un dels escribes clau del profeta Muhammad, Zayd bin Thabit.
El procés de compilació de l'Alcorà a partir d'aquestes diverses pàgines escrites es va fer en quatre etapes:
Zayd bin Thabit va revisar cada vers amb la seva pròpia memòria.
Umar ibn Al-Khattab ha verificat tots els versos. Tots dos homes havien memoritzat tot l'Alcorà.
Dos testimonis fiables van haver de testimoniar que els versos van ser escrits en presència del profeta Mahoma.
Els versos escrits verificats es van recollir amb els de les col·leccions d’altres companys.
Aquest mètode de verificació i verificació creuada de més d’una font s’ha adoptat amb la màxima cura. L’objectiu era preparar un document organitzat que tota la comunitat pogués verificar, aprovar i utilitzar com a recurs quan calgués.
Aquest text complet de l'Alcorà va quedar en possessió d'Abu Bakr i després va passar al següent califa, Umar ibn Al-Khattab. Després de la seva mort, van ser donats a la seva filla Hafsah (que també era vídua del profeta Mahoma).
Sota la supervisió del califa Uthman bin Affan
Quan l’islam va començar a difondre’s per la península Aràbiga, cada vegada més persones van entrar en el plegament de l’islam des de lluny com Pèrsia i el bizantí. Molts d’aquests nous musulmans no eren parlants nadius àrabs o parlaven una pronunciació àrab lleugerament diferent de les tribus de la Meca i la Madina. La gent va començar a discutir sobre quines pronunciacions eren més correctes. El califa Uthman bin Affan es va assumir per assegurar-se que la recitació de l'Alcorà és una pronunciació estàndard.
El primer pas va ser el fet de prendre en préstec l'original, còpia compilada de l'Alcorà de Hafsah. Un comitè de escribes musulmans primerencs va rebre l’encàrrec de fer transcripcions de la còpia original i d’assegurar la seqüència dels capítols (sura). Quan es van completar aquestes còpies perfectes, Uthman bin Affan va ordenar que es destruïssin totes les transcripcions restants, de manera que totes les còpies de l'Alcorà fossin uniformes en el guió.
Tots els corans disponibles avui al món són exactament idèntics a la versió Uthmani, que es va completar menys de vint anys després de la mort del profeta Mahoma.
Posteriorment, es van fer algunes petites millores a l’escriptura en àrab (afegint punts i marques diacrítiques) per facilitar la lectura per part dels no àrabs. Tot i això, el text de l'Alcorà ha continuat sent el mateix.