Clarividència i Padre Pio: alguns testimonis dels fidels
Un fill espiritual del pare Pio resident a Roma, en companyia d’alguns amics, per vergonya va ometre fer el que feia habitualment quan passava prop d’una església, és a dir, una petita reverència com a signe de salutació a Jesús al sagrament. De cop i força, una veu –la veu del pare Pio– i una paraula: "Covard!" Al cap d’uns dies va anar a San Giovanni Rotondo i així va sentir l’apòstrof del pare Pio: "Compte, aquesta vegada només us vaig renyar, la propera vegada us donaré una bona bufetada".
Cap al capvespre, al jardí del convent, el pare Pio, que conversa amablement amb alguns nens fidels i espirituals, s’adona que no té el mocador amb ell. Aquí, doncs, adreceu-vos a un dels presents i digueu-li: "Si us plau, aquí teniu la clau de la meva cel·la, he de bufar-me el nas, anar a buscar el mocador". L’home va a la cel·la, però, a més del mocador, agafa un dels mitges guants del pare Pio i es posa a la butxaca. No puc perdre l’oportunitat d’aconseguir una relíquia! Però, de tornada al jardí, lliura el mocador i sent el pare Pio dir: "Gràcies, però ara torni a la cel·la i torneu a posar el guant que heu posat a la butxaca al calaix".
Una senyora solia, cada vespre, abans d’anar a dormir, agenollar-se davant d’una fotografia del pare Pio i demanar-li la benedicció. El marit, tot i ser un bon catòlic i fidel al pare Pio, creia que aquest gest era una exageració i cada cop que reia i es burlava d’ella. Un dia en va parlar amb el pare Pio: "La meva dona, cada vespre s'agenolla davant la vostra fotografia i us demana la vostra benedicció". "Sí, ho sé: i vosaltres", va respondre el pare Pio, "riieu-vos-en".
Un dia, un home, un catòlic practicant, estimat i apreciat als cercles eclesiàstics, va anar a confessar al pare Pio. Com que pretenia justificar la seva conducta, va començar insinuant una "crisi espiritual". En realitat vivia en pecat: casat, descuidant la seva dona, va intentar superar l’anomenada crisi en braços d’un amant. Malauradament, no s’imaginava que s’hagués agenollat als peus d’un confessor “anormal”. El pare Pio va saltar i va cridar: “Quina crisi espiritual! Estàs brut i Déu està enfadat amb tu. Sortir!"
Un senyor va dir: “Havia decidit deixar de fumar i oferir aquest petit sacrifici al pare Pio. A partir del primer dia, cada vespre, amb el paquet de cigarrets intacte a la mà, m’aturava davant la seva imatge dient: "Pare i un ...". El segon dia "Pare, n'hi ha dos ...". Al cap d’uns tres mesos, cada nit que havia fet el mateix, anava a veure’l. "Pare", li vaig dir tan bon punt el vaig veure, "fa 81 dies que no fumo ni 81 paquets ...". I el pare Pio: "Ho sé tan bé com tu ho fas, em vas fer comptar-les cada nit".