Esglésies xilenes cremades, saquejades
Els bisbes donen suport als manifestants pacífics, deploren els violents
Els manifestants van cremar dues esglésies catòliques a Xile, on les concentracions per commemorar l’aniversari d’un any de les protestes massives contra la desigualtat han caigut en el caos.
Funcionaris de l’església i informes de mitjans van descriure les concentracions del 18 d’octubre al país com a pacífiques, però al final del dia van esclatar disturbis, amb alguns manifestants que van entrar i van vandalitzar les parròquies de Santiago, la capital nacional.
Els vídeos publicats a les xarxes socials van mostrar l’agulla de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció a Santiago cremant-se, que després es va estavellar a terra mentre una multitud propera s’aclamava.
L'església de San Francesco Borgia també va ser vandalitzada i es van robar objectes religiosos, va dir un funcionari de l'església. La parròquia acull cerimònies institucionals per als "Carabineros", la policia nacional de Xile, una força impopular entre els manifestants acusats d'utilitzar tàctiques repressives, incloses 345 lesions oculars per l'ús de trets d'armes antidisturbis, segons una ONU relació.
"Aquests esdeveniments recents a Santiago i altres ciutats de Xile mostren que no hi ha límits als que exacerben la violència", va dir la conferència dels bisbes xilens en un comunicat el 18 d'octubre.
"Aquests grups violents contrasten amb molts altres que es van manifestar pacíficament. La gran majoria de Xile volen justícia i mesures efectives per ajudar a superar la desigualtat. Ja no volen corrupció ni abusos; esperen un tracte digne, respectuós i just ”.
L’arquebisbe Celestino Aós Braco de Santiago va demanar que es posés fi a la violència del 18 d’octubre, qualificant-la de malvada i dient: “No podem justificar l’injustificable”.
Xile va esclatar en protestes a l’octubre del 2019 després d’un augment de les tarifes del metro a la ciutat de Santiago. Però la petita pujada de la taxa va desmentir una insatisfacció molt més profunda amb la desigualtat econòmica del país, que s’havia promogut en les darreres dècades com una història de desenvolupament reeixida amb polítiques pro-mercat.
Els xilens aniran a les urnes el 25 d'octubre amb un referèndum sobre l'oportunitat de reescriure la constitució de la nació, elaborada durant el règim de 1973-1990 del general Augusto Pinochet.
Moltes de les protestes han demanat que es reescrigui la constitució; els bisbes van fomentar la participació dels ciutadans en les manifestacions.
"La ciutadania que vulgui justícia, honestedat, superació de desigualtats i oportunitats per poder elevar-se com a país no serà intimidada per amenaces de violència i complirà el seu deure cívic", van dir els bisbes.
"A les democràcies, ens expressem amb vots de consciència lliures, no amb les pressions del terror i la força".
L'assalt de dues parròquies es produeix ja que l'Església catòlica xilena pateix les conseqüències de les denúncies d'abús sexual del clergat i la resposta inadequada de la jerarquia a aquests crims. Una enquesta realitzada al gener per l'empresa de votació Cadem va trobar que el 75% dels enquestats desaprova el rendiment de l'església.