Com fer un examen de consciència

Siguem realistes: la majoria de catòlics no anem a confessar-nos tan sovint com hauríem, o potser fins i tot tan sovint com vulguem. El sagrament de la confessió no solament s’ofereix aproximadament una hora els dissabtes a la tarda. La trista veritat és que molts de nosaltres ajornem a confessar-nos perquè realment no ens sentim preparats per rebre el sagrament.

Aquesta molesta sensació de dubte que estem preparats pot ser una bona cosa si ens convenç de provar una confessió millor. Un element per fer una confessió millor és dedicar uns minuts a fer un examen de consciència abans d’entrar al confessionari. Amb un petit esforç (potser deu minuts en total per a un examen exhaustiu de la consciència), podeu fer que la vostra pròxima confessió sigui més fructífera i potser fins i tot comenceu a voler anar a confessar amb més freqüència.

Comença amb una oració a l’Esperit Sant

Abans d’immergir-vos en el cor de l’examen de la consciència, sempre és una bona idea invocar l’Esperit Sant, el nostre guia en aquestes qüestions. Una oració ràpida com Veniu, Esperit Sant o una mica més com la Pregària pels dons de l’Esperit Sant és una bona manera de demanar a l’Esperit Sant que ens obri el cor i ens recordi els nostres pecats per poder complir un procés complet i complet i contrita Confessió.

Una confessió és plena si li expliquem al sacerdot tots els nostres pecats; és complet si incloem el nombre de vegades que hem comès cada pecat i les circumstàncies en què l’hem comès, i és contrari si sentim dolor real per tots els nostres pecats. L’objectiu d’un examen de consciència és ajudar-nos a recordar cada pecat i la freqüència amb què l’hem comès des de la nostra última confessió i a despertar el dolor que ens ha ofès Déu amb els nostres pecats.

Revisa els deu manaments

Cada examen de consciència hauria d’incloure algunes consideracions sobre cadascun dels Deu Manaments. Tot i que a primera vista, pot semblar que no s’apliquin alguns dels comandaments, cada un d’ells té un significat més profund. Una bona discussió sobre els Deu Manaments ens ajuda a veure com, per exemple, mirar material immodest a Internet és una violació del Sisè Mandament o estar enfadat excessivament amb algú que viola el Cinquè Mandament.

La Conferència dels Bisbes dels Estats Units té un breu examen de consciència basat en deu manaments que es pot descarregar que ofereix preguntes per guiar la vostra revisió de cada manament.

Repassar els preceptes de l’Església

Els Deu Manaments són els principis bàsics d’una vida moral, però com a cristians estem cridats a fer més. Els cinc manaments, o preceptes, de l’Església catòlica representen el mínim que hem de fer per enamorar-nos tant de Déu com del proïsme. Tot i que els pecats contra els Deu Manaments acostumen a ser pecats de comissió (en paraules del Confiteor diem a prop del començament de la missa, "en el que he fet"), els pecats contra els preceptes de l'Església solen ser pecats d'omissió ( "En el que no podia fer").

Considereu els set pecats mortals

Pensar en els set pecats capitals: l’orgull, la cobdícia (també coneguda com a cobdícia o cobdícia), la luxúria, la ira, la golafreja, l’enveja i la mandra, és una altra bona manera d’abordar els principis morals que contenen els Deu Manaments. En considerar cadascun dels set pecats mortals, penseu en l’efecte en cascada que un pecat concret podria tenir en la vostra vida, per exemple, com la golafreja o la cobdícia poden evitar que sigueu tan generós com hauríeu de ser per a altres menys afortunats que vosaltres.

Considereu la vostra estació a la vida

Cada persona té diferents deures en funció de la seva posició a la vida. Un nen té menys responsabilitat que un adult; les persones solteres i les casades tenen diferents responsabilitats i diferents reptes morals.

Quan considereu la vostra posició a la vida, comenceu a veure tant els pecats d’omissió com els pecats de comissió derivats de les vostres circumstàncies particulars. La Conferència dels Bisbes dels Estats Units ofereix proves especials de consciència per a nens, adults joves, solters i casats.

Mediteu les benaurances

Si teniu temps, una bona manera d’acabar amb l’examen de consciència és meditar sobre les Vuit Benaurances. Les Benaurances representen el cim de la vida cristiana; pensar en les maneres en què som incapaços de cadascun d’ells ens pot ajudar a veure amb més claredat els pecats que ens impedeixen enamorar-nos de Déu i del proïsme.

Acaba amb l’acte de contrició

Després de completar l’examen de consciència i d’anotar mentalment (o fins i tot imprimir) els vostres pecats, és una bona idea fer un acte de contrició abans d’anar a la Confessió. Mentre feu un acte de contrició com a part de la confessió mateixa, crear-ne un per endavant és una bona manera de despertar el dolor pels vostres pecats i de resoldre la confessió completa, completa i contrita.

No et sentis aclaparat
Pot semblar que hi ha molt per fer per fer un examen minuciós de la consciència. Si bé és bo passar cadascun d’aquests passos el més sovint possible, de vegades simplement no teniu temps per fer-los tots abans d’anar a confessió. Està bé si, per exemple, considereu els deu manaments abans de la propera confessió i els preceptes de l’Església abans de la següent. No omiteu la confessió només perquè no heu completat tots els passos enumerats anteriorment; és millor participar en el sagrament que acudir a la confessió.

Mentre realitzes un examen de consciència, en tot o en part, més sovint, però, trobaràs que la confessió és més fàcil. Començareu a centrar-vos en els pecats concrets en què recau sovint i podreu demanar suggeriments al vostre confessor sobre com evitar aquests pecats. I, per descomptat, aquest és el punt central del sagrament de la confessió: reconciliar-se amb Déu i rebre la gràcia necessària per viure una vida més plenament cristiana.