Com està present el vostre Àngel Guardià en el moment de la mort

De la mateixa manera que les preocupacions que el nostre àngel té per a nosaltres a la vida solen procurar-nos una preciosa mort (44 [130]}), així com més a prop veu aquesta hora, més dobla la seva vigilància per tenir èxit.

Intenta preparar la seva estimada ànima a temps per a aquest gran pas. I és una observació constant sobretot en ànimes ben regulades i a les veus del seu àngel més dòcil, que tenen un cert presentiment i com a certesa de la seva mort ja imminent; Per tant, es veuen a si mateixos en una major retirada i en un major ardor de les obres cristianes i pietoses, per tal de concloure millor la seva vida.

Efecte sens dubte dels arguments secrets del s. Àngel. És cert que algunes ànimes més afavorides de vegades han après amb més claredat d’ell, però en el poc temps que els quedava, van augmentar els seus tresors de bones obres més del que abans.

Morireu el primer dia de l’any, va dir l’Àngel a St. Marcello Abbot; Morireu el primer dia de març, també va dir l’Àngel al príncep David de la família reial {45 [131]} d’Anglaterra; D'aquí un any vindré a portar-vos a la glòria amb mi, així que de nou l'Àngel al s. Ubertà. Però també és cert que, de maneres menys evidents, no deixa d'anticipar-se amb veus internes l'ànima que es dóna a si mateixa, encara que vulgui escoltar-les, tot i que ara és més silenciosa i ara més expressada. I creus, vol dir un, per viure sempre Si morireu aviat? així que vaig sentir a algú dir en el seu cor que anava a pecar i, donant-se una gran penitència, va modificar amb el temps el poc que li quedava de la vida. Ah miserable! ara morireu, es va escoltar clarament dins d’una altra vida similar, i va bé per a ell, que va respondre immediatament a l’avís; tot just confessar, va acabar de viure. Aquests avisos de l’Àngel eren tan secundaris, molt freqüent, sens dubte, no veuria tantes morts infeliços.

Però en l'última angoixa es mostra més que mai com un poderós protector i un amorós consolador. Aleshores s’oposa als insults de l’infern, repel·leix {46 [132]} els assalts, debilita les seves forces; així fa que el seu client estigui tranquil i segur enmig de la mateixa amargor de la mort; perquè coneix molt més que ningú no només les maneres de temperar les ambaixades mortals, ara suggerint dolços sentiments de resignació amorosa; ara amb confiar en les mans paternes del seu Senyor o en les seves ferides i amb un viu desig de gaudir de les belleses divines celestials; i per obtenir una ajuda més vigorosa, ell mateix es converteix en un intercessor amorós amb les seves oracions a Jesús el Salvador de les ànimes i a Maria, la gran Mare i protectora compassiva dels moribunds. Tampoc no es permet convidar altres àngels i sants a ajudar, i sobretot St. Michele, que presideix les agonies, i s. Giuseppe, que donarà una ajuda singular; també excita el fervor de les ànimes a Déu més acceptat, el zel dels sacerdots als quals en aquell moment es veia a si mateix. Filippo Neri siguin les paraules suggerides per l'Àngel. {47 [133]} Així, en aquell extrem, es converteix en un bàlsam celestial per a la nostra ànima en aquelles poques hores de vida que ens queden, mentre es dirigeix ​​cap a l'eternitat, oh la gran comoditat que em dóna el meu bon àngel , va dir un moribund, em dóna el petó de la pau, amb ell vaig, adéu: i un altre en caducar: Oh, com lluita l'Àngel pels seus devots! oh com consola! aquí no el podeu veure! Mor als seus braços: i se’n va anar amb ell. I santa Teresa, en expiració del fill d’una dama, Ah senyora, va dir, quants àngels vénen a prendre l’ànima d’aquest petit àngel de la terra, oh bé aventurer que mor així!

Sant i més amable el meu Custós, fidel i constant amic també dels que us van insultar i ofendre, sempre que es penedís, us recomano les meves darreres agònies i aquells moments inquiets, que decidiran per la meva salut eterna. Feliç és jo, si els feu feliços i l’inici d’una millor i eterna amistat entre vosaltres i jo. Estimat Angelo: a l’hora exitus mei m’il·lumines, rege et guberna.

PRÀCTICA
Cada dia, al matí i al vespre, recomaneu de cor al vostre àngel de la guarda les darreres hores de la vostra vida i protesteu per confiar la vostra salut eterna a les mans: In manibus tuis sortes meae. Avui visiteu algun malalt o doneu alguna cosa amb almoina.

EXEMPLE
Entre els innombrables exemples que es podrien aportar per confirmar aquella atenta cura que els nostres àngels guardians tenen de nosaltres al final de la nostra vida, sembla molt brillant el que em diu el venerable Pere de Cluny. Escriu que un jove que s’acostava al final dels seus dies a causa d’una infermetat greu, va confessar, però a causa del rubor va deixar confessar alguna culpa. La nit següent, {49 [135]}, el seu àngel de la guarda, extremadament entristit per l’estat infeliç en què es trobava la seva ànima, amb una visió terrible li va fer saber que, si no confessava aquell pecat, que havia callat en confessió, el cel ja no era per a ell i es perdria eternament. El malalt va tornar a si mateix, confús i compost, va cridar a la pressa al confessor i, amb vessament de llàgrimes, li va declarar tot el que abans havia guardat en silenci per vergonya i va rebre el Santíssim. Viaticum i extrema unció, fent incessant gràcies al seu àngel tutelar, va morir plàcidament entre signes molt oberts de salvació eterna. (Lib 2 de mir. Pres. Sever.)