Comentari de l’Evangeli del P. Luigi Maria Epicoco: Mc 7, 31-37

Li van portar un sordmud, pregant-li que li posés la mà sobre ell ”. Els sords i muts als quals es refereix l’Evangeli no tenen res a veure amb els germans i les germanes que viuen aquest tipus de condició física, de fet, per experiència personal, em vaig trobar amb figures reals de santedat precisament entre aquells que passen la vida portant aquest tipus de condició física. diversitat. Això no treu que Jesús també tingui el poder d'alliberar-nos d'aquest tipus de malalties físiques, però el que l'Evangeli vol destacar té a veure amb un estat interior d'incapacitat per parlar i escoltar. Moltes persones que conec a la vida pateixen aquest tipus de silenci interior i sordesa. Podeu passar hores discutint-ho. Podeu explicar amb detall cada peça de la seva experiència. Podeu demanar-los que trobin el coratge de parlar sense sentir-se jutjats, però la majoria de les vegades prefereixen preservar la seva condició interior tancada. Jesús fa una cosa molt indicativa:

“Allunyant-lo de la multitud, va posar-li els dits a les orelles i li va tocar la llengua amb la saliva; mirant cap al cel, va deixar anar un sospir i va dir: "Effatà", és a dir: "Obriu-vos!" I de seguida se li van obrir les orelles, es va deslligar el nus de la llengua i va parlar correctament ”. Només a partir d’una autèntica intimitat amb Jesús és possible passar d’una condició hermètica de tancament a una condició d’obertura. Només Jesús ens pot ajudar a obrir-nos. I no hem de deixar de banda que aquells dits, aquesta saliva, aquelles paraules que seguim tenint sempre amb nosaltres a través dels sagraments. Són un esdeveniment concret que fa possible la mateixa experiència explicada a l’Evangeli d’avui. Per això, una vida sacramental intensa, veritable i genuïna pot ajudar més que moltes xerrades i molts intents. Però necessitem un ingredient fonamental: voler-lo. De fet, el que se’ns escapa és que aquest sordmut és portat a Jesús, però és ell qui decideix deixar-se guiar per Jesús lluny de la multitud. AUTOR: Don Luigi Maria Epicoco