Comentari de l’Evangeli del 12 de gener de 2021 de Don Luigi Maria Epicoco

"Van anar a Cafarnaüm i, en entrar a la sinagoga el dissabte, Jesús va començar a ensenyar".

La sinagoga és el lloc principal per a l’ensenyament. El fet que Jesús sigui allà per ensenyar no dóna cap problema respecte al costum de l’època. No obstant això, hi ha alguna cosa diferent que l’evangelista Marc intenta posar de manifest amb un detall tan aparentment habitual:

"I es van sorprendre del seu ensenyament, perquè els va ensenyar com qui té autoritat i no com els escribes".

Jesús no parla com els altres. No parla com algú que ha après la lliçó de memòria. Jesús parla amb autoritat, és a dir, com algú que creu en el que diu i, per tant, dóna un pes completament diferent a les paraules. Els sermons, els catecismes, els discursos i fins i tot les conferències a què sotmetem els altres sovint no diuen coses equivocades, sinó coses extremadament certes i correctes. Però la nostra paraula sembla ser com la dels escribes, sense autoritat. Potser perquè com a cristians hem après el que és correcte, però potser no ens ho creiem del tot. Donem informació correcta, però la nostra vida no sembla que en sigui un reflex. Estaria bé que, com a individus, però també com a Església, trobéssim el valor de preguntar-nos si la nostra paraula és una paraula pronunciada amb autoritat o no. Sobretot perquè quan falta autoritat, només ens queda autoritarisme, que és una mica com dir que quan no tens credibilitat només es pot escoltar per la coacció. No és la gran veu la que ens dóna un lloc en la societat o en la cultura contemporània, sinó l’autoritat. I això es pot veure des d’un detall molt senzill: qui parla amb autoritat desenmascara el mal i el posa a la porta. Per mantenir la seva autoritat al món, no s’ha de comprometre. Per això, el mal (que sempre és mundà) percep Jesús com una ruïna. El diàleg no fa cap ullet al món, sinó desenmascarar-lo en la seva veritat més profunda; però sempre i només a la manera de Crist i no a la de nous creuats.