Comentari del P. Luigi Maria Epicoco: Mc 7, 24-30

"Va entrar a una casa, no volia que ningú ho sabés, però no podia romandre amagat". Hi ha alguna cosa que sembla encara més gran que la voluntat de Jesús: la impossibilitat d’amagar la seva llum. I això crec que es deu a la mateixa definició de Déu. Si Déu és infinit, sempre és difícil trobar un contenidor que pugui contenir allò irreprimible. Ve de si llavors cap situació en què Ell és present sigui capaç d’aturar-la fins al punt d’amagar-la. Això es veu sobretot en l’experiència de tants sants. No era la petita Bernadette Soubirous l’última de les noies d’aquest desconegut poble de cases de Lourdes? Tot i així, el nen més pobre, el més ignorant, el més desconegut, que vivia en un poble desconegut dels Pirineus, s’ha convertit en el protagonista d’una història que era impossible de contenir, contenir, mantenir oculta. Déu no es pot mantenir amagat allà on es manifesta.

És per això que Jesús desobeeix constantment a la seva indicació de no dir a ningú sobre ell, però el que l’Evangeli d’avui indica tan clarament es refereix a la història d’una mare estrangera, fora dels circuits d’Israel, que intenta en tot sentit Jesús, però, la reacció que té Jesús és inexplicablement dura i de vegades ofensiva: «Deixeu que els nens s’alimentin primer; no és bo agafar el pa dels nens i llençar-lo als gossos ». La prova a què se sotmet aquesta dona és tremenda. És la mateixa prova que de vegades som sotmesos a la nostra vida de fe quan tenim la sensació de ser rebutjats, indignes, expulsats. El que solem fer davant d’aquest tipus de sensacions és marxar. En canvi, aquesta dona ens mostra una sortida secreta: "Però ella va respondre:" Sí, Senyor, però fins i tot els gossos de sota la taula mengen les engrunes dels nens ". Aleshores li va dir: "Per aquesta vostra paraula, el dimoni ha sortit de la vostra filla". De tornada a casa, va trobar a la noia estirada al llit i el dimoni ja no hi era ”. AUTOR: Don Luigi Maria Epicoco