Comprensió de la versió catòlica dels deu manaments

Els Deu Manaments són la síntesi de la llei moral, donada per Déu mateix a Moisès a la muntanya del Sinaí. Cinquanta dies després que els israelites es retiressin de la seva esclavitud a Egipte i començessin el seu èxode cap a la terra promesa, Déu va cridar Moisès al cim del mont Sinaí, on hi havia acampats els israelites. Allà, enmig d’un núvol del qual van sortir trons i llamps, que els israelites de la base de la muntanya van poder veure, Déu va instruir Moisès sobre la llei moral i va revelar els Deu Manaments, també coneguts com el Decàleg.

Tot i que el text dels Deu Manaments forma part de la revelació judeocristiana, les lliçons morals contingudes en els Deu Manaments són universals i identificables per la raó. Per aquest motiu, les Deu Manaments han estat reconegudes per les cultures no jueves i no cristianes com a representants dels principis bàsics de la vida moral, per exemple, el reconeixement que coses com l'assassinat, el robatori i l'adulteri són incorrectes i que respecten perquè els pares i altres persones amb autoritat siguin necessaris. Quan una persona incompleix els Deu Manaments, la societat en general pateix.

Hi ha dues versions dels Deu Manaments. Tot i que tots dos segueixen el text que es troba a Èxode 20: 1-17, divideixen el text de manera diferent a efectes de numeració. La següent versió és la que utilitzen catòlics, ortodoxos i luterans; l’altra versió l’utilitzen els cristians de les denominacions calvinista i anabaptista. A la versió no catòlica, el text del Primer Manament que es descriu aquí es divideix en dos; les dues primeres frases s’anomenen Primer Manament i les dues segones frases s’anomenen Segon Manament. La resta de manaments es renumeren en conseqüència i el Novè i el Desè manaments donats aquí es combinen per formar el Desè manament de la versió no catòlica.

01

El primer manament
Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de l’esclavitud. No tindràs déus estranys davant meu. No et faràs una cosa tallada, ni semblança a res que hi ha al cel de dalt o a la terra de sota, ni a les coses que hi ha a les aigües de sota la terra. No els adoraràs ni els serviràs.
El Primer Manament ens recorda que només hi ha un Déu i que l’adoració i l’honor pertanyen a ell només. "Déus estranys" es refereix, en primer lloc, als ídols, que són déus falsos; per exemple, els israelites van crear un ídol d'un vedell daurat (una "cosa tallada"), que adoraven com un déu esperant que Moisès tornés del mont Sinaí amb els Deu Manaments.

Però "déus estranys" també té un significat més ampli. Adorem déus estranys quan posem qualsevol cosa a la nostra vida davant Déu, ja sigui una persona, o diners, o entreteniment, o honor i glòria personal. Totes les coses bones provenen de Déu; però, si arribem a estimar o desitjar aquestes coses en si mateixes, i no perquè siguin dons de Déu que ens poden ajudar a conduir-nos a Déu, els posem a Déu.

02
El segon manament
No agafeu en va el nom del Senyor, el vostre Déu.
Hi ha dues maneres principals en què podem prendre el nom del Senyor en va: primer, utilitzant-lo en una maledicció o de manera irreverent, com en una broma; i segon, utilitzar-lo en un jurament o promesa que no pretenem complir. Sigui com sigui, no mostrem a Déu la reverència i l’honor que es mereix.

03
El tercer manament
Recordeu que manteniu sant el dia del dissabte.
Segons l’antiga llei, el dia del dissabte era el setè dia de la setmana, el dia en què Déu descansava després de crear el món i tot el que hi havia. Per als cristians sota la nova llei, el diumenge - el dia que Jesucrist va ressuscitar d'entre els morts i l'Esperit Sant va descendir a la Santíssima Mare de Déu i als apòstols a la Pentecosta - és el nou dia de descans.

Mantenim el Diumenge Sant reservant-lo per adorar Déu i evitant qualsevol treball innecessari. Fem el mateix els dies sants d’obligació, que tenen el mateix estatus a l’Església catòlica que els diumenges.

04
El quart manament
Honra el teu pare i la teva mare.
Honrem el nostre pare i la nostra mare tractant-los amb el respecte i l'amor que els correspon. Els hauríem d’obeir en totes les coses, sempre que el que ens diguin que fem sigui moral. Tenim el deure de cuidar-los en els darrers anys, ja que ells van tenir cura de nosaltres quan érem més joves.

El quart manament s’estén més enllà dels nostres pares a tots els que tenen autoritat legítima sobre nosaltres, com ara professors, pastors, funcionaris governamentals i empresaris. Tot i que potser no els estimem de la mateixa manera que estimem els nostres pares, encara estem obligats a honrar-los i respectar-los.

05
El cinquè manament
No matis.
El cinquè manament prohibeix qualsevol assassinat il·legal d'éssers humans. L’assassinat és lícit en determinades circumstàncies, com ara la legítima defensa, la persecució d’una guerra justa i l’aplicació de la pena de mort per part de l’autoritat legal en resposta a un delicte molt greu. L’assassinat, la presa de la vida humana innocent, mai no és lícit, ni el suïcidi, la presa de la vida.

Com el quart manament, l’abast del cinquè manament és més ampli del que inicialment podria semblar. Està prohibit causar danys deliberats a altres persones, ja sigui en un cos o en una ànima, fins i tot si aquest dany no causa la mort física ni la destrucció de la vida de l'ànima conduint-la al pecat mortal. Acollir la ira o l’odi contra els altres és també una violació del cinquè manament.

06
El sisè manament
No cometis adulteri.
Com en el quart i el cinquè manaments, el sisè manament s’estén més enllà del significat estricte de la paraula adulteri. Tot i que aquest manament prohibeix les relacions sexuals amb l’esposa o el marit d’una altra persona (o amb una altra dona o home, si està casat), també ens obliga a evitar tota impuresa i immodestia, ja sigui física o espiritual.

O, per mirar-ho des de la direcció oposada, aquest manament requereix que siguem casts, és a dir, que restringim tots els desitjos sexuals o immodestes que queden fora del seu lloc legítim dins del matrimoni. Això inclou llegir o veure material immodest, com ara la pornografia, o participar en activitats sexuals solitàries com la masturbació.

07
El setè manament
No robeu.
El robatori adopta moltes formes, incloses moltes coses que normalment no creiem que siguin robatoris. El setè manament, en un sentit ampli, ens obliga a actuar amb justícia envers els altres. I la justícia significa donar a cada persona el que li correspon.

Així, per exemple, si prenem alguna cosa en préstec, l’hem de tornar i, si contractem algú per fer una feina i ho fa, hem de pagar-li el que li vam dir que faríem. Si algú ens ofereix vendre un article valuós a un preu molt baix, ens hem d’assegurar que sap que l’article és valuós; i si ho fa, hem de considerar si l'article pot no ser seu per vendre. Fins i tot accions aparentment inofensives com fer trampes en els jocs són una forma de robar perquè prenem alguna cosa (la victòria, per molt ximple o insignificant que sembli) d’una altra persona.

08
El vuitè manament
No faràs testimoni fals contra el teu proïsme.
El vuitè manament segueix el setè no només en nombre, sinó lògicament. "Donar un fals testimoni" significa mentir i, quan mentim sobre algú, danyem el seu honor i reputació. És, en cert sentit, una forma de robatori que pren alguna cosa de la persona sobre qui mentim: el seu bon nom. Tal mentida es coneix com a calúmnia.

Però les implicacions del vuitè manament van encara més enllà. Quan pensem malament en algú sense tenir una raó determinada per fer-ho, ens dediquem a un judici precipitat. No li donem el que li correspon a aquesta persona, cosa que és l’avantatge del dubte. Quan ens dediquem a xafardejar o a xerrar contra nosaltres, no donem a la persona que estem parlant l’oportunitat de defensar-se. Fins i tot si el que diem d’ella és cert, podem deduir-nos, és a dir, explicar els pecats d’una altra persona a algú que no té dret a conèixer-los.

09
El novè manament
No cobejis la dona del teu veí
Una explicació del novè manament
L'expresident Jimmy Carter va dir una vegada famosament que "cobejava en el seu cor", recordant les paraules de Jesús a Mateu 5:28: "tots els que contemplen una dona luxuriosa ja han comès adulteri amb ella al seu cor". Desitjar el marit o la dona d’una altra persona és tenir pensaments impurs sobre aquell home o dona. Fins i tot si no s’actua sobre aquests pensaments, sinó que simplement els considera per plaer privat, es tracta d’una violació del novè manament. No obstant això, si aquests pensaments us arriben sense voler i els intenteu treure del cap, no és pecat.

El novè manament es pot veure com una extensió del sisè. Quan l’accent en el Sisè Manament és l’activitat física, l’accent en el Novè Manament és el desig espiritual.

10
El desè manament
No desitgeu els béns del vostre proïsme.
De la mateixa manera que el novè manament s’expandeix el sisè, el desè manament és una extensió de la prohibició del robatori del setè manament. Voler propietat d'una altra persona és voler prendre aquesta propietat sense causa justificada. Això també pot adoptar la forma d’envejar, de convèncer-se que una altra persona no es mereix el que té, sobretot si no té l’element desitjat en qüestió.

Més generalment, el Desè manament significa que hauríem de ser feliços amb el que tenim i feliços per als altres que tenen possessions pròpies.