Coneixement: el cinquè regal de l’Esperit Sant. És propietari d’aquest regal?
Un passatge de l’Antic Testament del llibre d’Isaïes (11: 2-3) recull set regals que es creu que han estat donats a Jesucrist per l’Esperit Sant: saviesa, comprensió, consell, poder, coneixement, por. Per als cristians, aquests dons pensaven que eren propis com a creients i seguidors de l’exemple de Crist.
El context d'aquest pas és el següent:
Un tir sortirà de la soca de Jesse;
des de les seves arrels una branca donarà fruits.
L’Esperit del Senyor descansarà sobre ell
l’Esperit de saviesa i d’enteniment,
l’Esperit de consell i poder,
l’Esperit del coneixement i la por del Senyor,
i delecteu-vos amb la por del Senyor.
És possible que notis que els set regals inclouen la repetició de l’últim regal: la por. Els investigadors suggereixen que la repetició reflecteix la preferència per l’ús simbòlic del número set de la literatura cristiana, com veiem a les set peticions de l’oració del Senyor, els set pecats mortals i les set virtuts. Per distingir entre dos regals que s'anomenen temor, el sisè regal de vegades es descriu com "llàstima" o "reverència", mentre que el setè es descriu com "meravella i por".
Coneixement: el cinquè regal de l’Esperit Sant i la perfecció de la fe
Com la saviesa (el primer regal) del coneixement (el cinquè regal) perfecciona la virtut teològica de la fe. Els objectius del coneixement i la saviesa són diferents, però. Si bé la saviesa ens ajuda a penetrar en la veritat divina i ens prepara per jutjar totes les coses segons aquesta veritat, el coneixement ens proporciona aquesta capacitat de jutjar. Com p. John A. Hardon, SJ, escriu en el seu modern diccionari catòlic, "L'objecte d'aquest regal és tot l'espectre de coses creades fins al punt que condueixen a Déu".
Una altra manera d’articular aquesta distinció és pensar la saviesa com el desig de conèixer la voluntat de Déu, mentre que el coneixement és la veritable facultat amb què es coneixen aquestes coses. En un sentit cristià, però, el coneixement no només és la mera col·lecció de fets, sinó també la capacitat de triar el camí correcte.
L’aplicació del coneixement
Des del punt de vista cristià, el coneixement ens permet veure les circumstàncies de la nostra vida tal com Déu les veu, tot i que d’una manera més limitada, ja que ens veiem forçats per la nostra naturalesa humana. Mitjançant l’exercici del coneixement, podem constatar l’objectiu de Déu en la nostra vida i la seva raó per situar-nos en les nostres circumstàncies particulars. Tal com observa el pare Hardon, el coneixement a vegades s'anomena "la ciència dels sants" perquè "permet als qui tenen el do de discernir fàcilment i eficaçment entre els impulsos de la temptació i les inspiracions de gràcia". En jutjar totes les coses a la llum de la veritat divina, podem distingir amb més facilitat entre les indicacions de Déu i l’astúcia astut del dimoni.