Colpeja la cara de la Mare de Déu amb l'estilet, que comença a sagnar
Avui parlem d'una imatge poc coneguda, una Madonnina que viu al marge, superada per noms molt més populars. Estem parlant de Madonna de la Ferida, que s'uneix a la Madonna di Fuoco, molt més coneguda a Forlì.
La imatge es troba, de fet, al mur exterior de la rectoria del Catedral, sota el pòrtic que uneix el Borgo Grande, és a dir, el tram de Corso Garibaldi des del Rialto fins a la Piazza del Duomo, al costat dret de l'església.
La història d'aquesta Madonna es remunta a molts segles enrere. Pintat per mà desconeguda, és venerada des de l'any 1400. Des de llavors ha concedit moltes gràcies a totes les persones que s'han dirigit a ella amb el cor a les mans i l'ànima pura, com aquesta imatge. gastat i molt tendre.
El miracle del sabater ferit
La primera miracolo de la Madonna della Ferida es remunta a 1480 i es refereix a un sabater de Forlì Andrea. Un dia l'Andrea va resultar ferida greu i abandonada al carrer en un bassal de sang. La gent que l'havia vist pensava que mai sobreviuria, estava molt dolent. Aquell home, però, va trobar alè per demanar a uns vianants que el portéssin davant de la imatge de la Mare de Déu de la ferida.
Un cop allà el Si us plau de tot cor per ajudar-lo a salvar-se, per concedir-li aquesta gràcia. Al cap de molt poc temps, les seves pregàries van ser ateses i des d'aleshores molts forlíens acostumen a deixar ex votos davant de la imatge.
Il 15 d'abril de 1490 va passar una altra cosa. Un bústia, furiós per haver perdut al joc, es llança al fresc amb totes les seves forces, agafant-lo punyalada. La fúria de l'home va colpejar el quadre de la galta esquerra. Un instant després, sang viva va començar a brollar de la ferida. Els signes de l'estilet encara són visibles al fresc avui.
Aquest fet miraculós va donar a la població a signe tangible de la presència de Maria.