Corona dels cinc Salms

El devot de la Mare de Déu de Pompeia posa la intenció, en recitar aquesta Corona, de reparar les blasfèmies i insults que cada dia fan molts enemics de l'Església i també per molts falsos cristians contra l'honor de les SS. Verge, i per defensar i augmentar el culte i veneració cap a la santa Imaginació de la Verge de Pompeia.

I tot i així, comenceu a saludar a Maria, cridant-la amb tota reverència i amb tot l’afecte del cor: reina i mare de misericòrdia, dient: Hola reina ...

Deineu que us elogio, tota Verge santa; dóna’m força contra els teus enemics. Feliç sigui Déu en els seus sants. Que així sigui.

PSALM I

M Magnificat a la Verge de Pompeia. Mediatrix de la misericòrdia.

ANTÍFON. Maria és el nom que forma la glòria i l'alegria de tota l'Església, triomfant, militant i dolorós: aquell que és poderós i el nom del qual és sant li va fer grans coses. Avemaria…

Magnífica, l’ànima meva, l’exaltava reina verge de les victòries.

Perquè va explicar els pavellons de la seva magnificència a la vall de l’extermini, i allà va fer aparèixer una nova font d’inèdita mercè;

Ella que és la Dama del món, la reina del cel, la mestressa dels Àngels, la Mare del vostre Déu.

Va ser gran i gloriós aquell que és poderós, i el nom del qual és sant i terrible.

Es va acostar a ell amb un miracle de la seva omnipotència, i amb la seva gràcia la va fer omnipotent, cooperant amb el Fill per a la salvació del món.

Ell va constituir el seu Mediador amb el nostre Mediador, Refugi i remei per a tots els nostres mals.

Ella va donar a llum la Pietat, i Déu li va donar l'ofici d'Avocat per als pecadors.

I la seva misericòrdia passa de generació en generació, sobre els que l’honren.

Ens va cridar tots els seus fills amb veu de mare per erigir un tron, i va cobrir tota la terra amb la magnificència de les seves meravelles.

Des d’aquest tron ​​va dirigir la mirada cap a la nostra base; i heus aquí, des d’aquest punt els beneits ens cridaran a totes les generacions.

Amb la força del seu braç va dissipar els nostres enemics; i va exaltar als afligits i humiliats.

Va agafar l’home caigut per la mà i el va aixecar del fang; i el va fer seure entre els prínceps del seu palau.

Ha omplert els regals de pobres i rabosos; i els que gemegaven entre els atrapaments de culpabilitat han pujat a l'alçada dels fills de Déu.

Amb amor profund abraçem els vostres peus, reina, que sou esperança, vida, la nostra Mediatrix. Que bonic és quedar-se a casa vostra, senyora de Pompeia!

Els raigs de la teva pietat des del teu tron ​​s’estenen fins als extrems de la terra.

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant; com era al principi, i ara i sempre, i per sempre i per sempre. Que així sigui.

ANTÍFON. Maria és el nom que forma la glòria i l’alegria de tota l’Església, triomfant, militant i dolorós: aquell que tos, i el nom del qual és sant, li va fer grans coses.

PSALM II.

Un Adorable.

ANTÍFON. El vostre nom és una reina adorable o victoriosa de la vall de Pompeia: d’Orient a Occident sona l’elogi de la vostra virtut i els pobles anuncien les meravelles del vostre poder. Avemaria…

A la Mare de Déu, a la Dama de Pompeia, animeu-vos a exultar: traieu-vos un psalteri lúdic el gran dia dels seus triomfs.

Canta una nova cançó: proclama la seva glòria entre les nacions. Vaig veure una bella dona que pujava a la vora de les aigües; es va estendre al voltant de l’olfacte inefable:

Feia unes flors de rosa i lliris de convals, com els dies de primavera. Es va asseure, reina vestida de glòria a la vall de la desolació: havia daurat i rica en cada fris que hi havia. Rubí i precioses joies brillaven al front com a estrelles esplendors de la seva força, esplendors serens de la seva amabilitat, veus eloqüents de les seves meravelles.

De la qual els malalts tenien salut per a ella; i qui estava a la vora de la tomba va tornar a la vida en braços dels seus éssers estimats.

I les dones d’aquest segle es van despullar de les seves joies; i devots i compactes els van col·locar als peus de la seva benefactora.

I als camps, esquitxats de cendres infructuoses i recoberts de lava de pedra, or i pedres precioses, van alçar un tron.

Avui la reina de les victòries està triomfant a la terra dolenta; i difon des de Pompeia al món els portants de les seves misericòrdies.

Vine a ella, oh pobles i nacions de la terra; invocar-lo, beneir-lo, exaltar-lo per sempre.

Feliç sigui Tu, gloriosa Verge de Pompeia; l’Univers està ple de la riquesa de la vostra magnificència. Glòria al Pare ...

ANTÍFON. El vostre nom és una reina adorable o victoriosa de la vall de Pompeia: d’Orient a Occident sona l’elogi de la vostra virtut i els pobles anuncien les meravelles del vostre poder.

PSALM III.

R Rosario Refugi a la mort.

ANTÍFON. Refugi a la vida i fugida en la mort serà el meu rosari per a mi, oh Maria; la vostra aparició a la meva darrera lluita serà el senyal de la meva victòria: t’espero, mare. Avemaria…

Que la teva glòria brilli per a tots els idiomes, senyora; i els vespres ens van lliurar el centre de les nostres benediccions.

Totes les nacions et diuen beneït; i beneït repeteix totes les ribes de la terra i els deures del cel.

Tres vegades beneïda et trucaré amb els Àngels, amb els Arcàngel, amb els Principats; tres vegades beneïda amb les potències àngeles, amb les virtuts del cel, amb els dominis superiors. Beatissima predicaré amb els Trons, amb els Querubins i amb els Serafims.

O sobirà el meu Salvador, no deixeu que els vostres ulls misericordiosos es doblin sobre aquesta família, aquesta nació, tota l'Església.

Sobretot, no em neguis el més gran de les gràcies: és a dir, que la meva fragilitat de Tu mai no em detreu.

En aquella fe i en aquest amor, del qual em crema la ànima en aquest instant, oh! deixa'm perseverar fins al darrer alè.

I quants contribuïm a la construcció del vostre Santuari a Pompeia, siguem tots en nombre d’escollits.

Rosari del rosari de la meva mare, et tinc al pit i et beso amb veneració. (Aquí et fa un petó a la teva Corona).

Ets el camí per arribar a totes les virtuts; el tresor de mèrits per al paradís; La promesa de la meva predestinació; la cadena forta que obliga l'enemic; Font de pau per als qui us honren a la vida; desitjos de victòria als qui et besen a la mort.

En aquella hora extrema t’espero, Mare.

La vostra aparició serà el signe de la meva salvació; el teu rosari m’obrirà les portes del cel. Glòria al Pare ...

ANTÍFON. Refugi a la vida i fugida en la mort serà el meu rosari per a mi, oh Maria; la vostra aparició a la meva darrera lluita serà el senyal de la meva victòria: t’espero, mare.

PSALM IV
Emperadriu de pau.

ANTÍFON. El vostre nom, oh santa dama de Pompeia, és un tresor de pau per a qui l’invoca a la vida, un compromís de la victòria en el pas extrem: deixeu-lo gravat de manera indeleble al meu cor, i els meus llavis no deixin mai de pronunciar un nom tan dolç i saludable. . Avemaria…

A Tu, O Senyora de Pompeia, hi vaig posar totes les meves esperances, i no em confondré per sempre.

Els meus ulls i el meu cor estaven contínuament girats cap a Tu, i per l’ardor dels meus desitjos, deia: quan serà que em consolessis?

I va venir i va anar com un pelegrí que va perdre el camí; com un germà que busca aigües.

La meva ànima esvaïa pel desig de salut que ve de Vós, esperava amb amargor el dia de la misericòrdia; i els ulls es van tancar d’esgotament.

Va esperar impacient la paraula de pau que sortiria de la vall de l’extermini, de la Casa de la Mare de Misericòrdia.

Finalment heu beneït, Déu meu, la terra de la maledicció: el vostre somriure va fer que la immaculada Rosa del cel germinés.

Vostè va posar la misericòrdia dels segles en el poder de la Santíssima Verge de Natzaret: i parlarà de la pau de tots els pobles de la terra de les ruïnes. Pau, pau, el seu accent ressonarà; pau, pau, els turons eterns repetiran.

Pau a la terra als homes de bona voluntat; i glòria al cel del Déu de les misericòrdies.

Obreu-vos, portes del cel, per rebre la paraula de perdó i pau: la paraula que allibera la reina de Pompeia del seu tron.

Qui és aquesta reina? és ella qui va aparèixer a les ruïnes de la ciutat morta com a estrella del matí, la novetat de la pau per a les generacions de la terra.

És la Rosa del Paradís, que la Pietat va trasplantar a la terra histerificada per una pluja de cendra ardent.

Obriu-vos, portes del cel, per rebre la paraula benèfica: la paraula de la reina de les victòries.

Qui és aquesta reina de les victòries? És la Mare de Déu de la Mare de Déu, feta Mare dels pecadors, qui va triar la Vall de l’extermini com a casa seva, per il·luminar els que segueixen en la foscor i a l’ombra de la mort: dirigir els nostres passos en el camí de la pau. Glòria al Pare ...

ANTÍFON. Your Name, oh Santa Dona de Pompeia, és un tresor de pau per a qui l’invoca a la vida, un compromís de la victòria en el pas extrem: deixeu-lo tallat de manera indeleble al meu cor, i els meus llavis mai no deixin que diguin un nom tan dolç i saludable. .

PSALM V.

Un Advocat de Sinners.

ANTÍFON. Als peus del vostre tron, els pobles es prosternen, oh reina de Pompeia, defensora dels pecadors, i reverenciant exalta les vostres meravelles, cantant himnes de glòria al vostre nom. Avemaria…

Vaig aixecar els ulls cap a Tu, la nova Estel d’esperança que va aparèixer als nostres déus a la vall de les ruïnes.

Des de l’amargor vaig alçar les veus a Vós, reina del rosari de Pompeia, i vaig experimentar l’eficàcia d’aquest títol tan estimat per a vosaltres.

Hola, sempre ploraré, hola, mare i reina del rosari de Pompeia, un immens mar de gràcies, un oceà de bondat i compassió!

Les noves glòries del teu rosari, les noves victòries de la teva Corona, qui cantarà dignament?

Vosaltres al món, que us allibereu dels braços de Jesús per lliurar-se als de Satanàs, vau aprendre la salut a la vall on Satanàs va devorar les ànimes.

Has triomfat sobre les ruïnes dels temples pagans; i sobre les ruïnes de la idolatria Vas col·locar el tamboret de la teva dominació.

Vas canviar la plaga de la mort a la vall del Risorgimento i la vida; i a la terra dominada pel teu enemic vas plantar la Ciutadella del Refugi, on acull els pobles a la salvació.

Vet aquí, els vostres fills escampats pel món van aixecar un tron ​​allà, com a signe dels vostres portants, com a trofeu de les vostres misericòrdies.

També m’heu trucat des d’aquest tron ​​entre els fills de la vostra preferència; la mirada de la teva misèria reposava sobre mi un pecador.

Que les vostres obres siguin beneïdes per sempre, Senyora, i siguin benedicades les meravelles realitzades per vosaltres a la vall de la desolació i l'extermini. Glòria al Pare ...

ANTÍFON. Als peus del vostre tron, els pobles es prosternen, oh reina de Pompeia, defensora dels pecadors, i reverenciant exalta les vostres meravelles, cantant himnes de glòria al vostre nom.

PRAESIDI DE SUB TUUM. Sota el vostre patrocini ens refugiem, oh Mare de Déu; no menyspreeu les nostres peticions en les nostres necessitats, sinó allibereu-nos sempre de tots els perills, Verge gloriosa i beneïda.

Dediqueu que us elogio, santa Verge, tota santa;

Dóna'm força contra els teus enemics. Feliç sigui Déu en els seus sants. Que així sigui.

Preguem per nosaltres, reina del Santíssim Rosari de Pompeia,

De manera que se’ns fa dignes de les promeses de Jesucrist.

ORACIÓ Senyor, que entre els miracles de la vostra providència vau ordenar que es tornés a cridar a la vostra Santíssima Mare Maria amb el gloriós i dolç títol de reina del rosari de Pompeia; concediu-nos la gràcia de poder ser sempre en totes les nostres necessitats, i especialment en l’hora de la mort, per sentir l’efecte del Patronat d’ella, al sant nom del qual venerem a la terra. Per Jesucrist, el nostre Senyor. Que així sigui.

Indulgències concedides a aquells que reciten la Salve Regina i el Sub tuum praesidium
El pare Pius VI, per decret de SC Indulg. 5 d’abril de 1786, a tots els fidels que reciten la Salve Regina i el Sub tuum praesidium amb els versos: Dignare me laudare te, etc .; i amb la intenció d’alguna manera reparar els insults contra l’honor de les SS. Verne i els sants i contra les seves sagrades imatges, concedides.
La indulgència plenària dues vegades al mes dos diumenges a voluntat, si es confessen i es comuniquen preguen segons la intenció del Papa.
Ple d’indulgència en totes les festes de la BV Maria.
Indulgència plenària en articulo mortis.