Coronavirus: Déu ens corregeix com a bon Pare

Benvolgut amic, avui junts fem una breu meditació sobre les desgràcies que de vegades anem a viure. També podem prendre com a exemple el període que vivim ara, on aquest mes de març de 2020, a Itàlia, experimentem dificultats relacionades amb la propagació de l’epidèmia. Càstig de Déu? Un cas natural senzill? Inconsciència de l’home? No, estimat amic, res d'això. Quan passen aquestes coses, són "correccions de Déu" per a cadascun de nosaltres. El nostre Pare Celestial com a bon pare a vegades ens fa una mica de pallissa per fer-nos pensar en coses en què sovint ja no pensem.

Estimat amic, com he dit abans, podem prendre el moment present com a exemple per entendre Déu com ens corregeix i com ens estima. Si veieu el virus ara per evitar el seu contagi elevat, ens proporciona limitacions com ara quedar-nos a casa i evitar llocs concorreguts i en les darreres mesures de precaució preses pel govern italià, també per evitar el lloc de treball.

Què ens ensenya breument el coronavirus? Per què Déu ho va permetre i què ens vol dir?

El coronavirus ens dóna temps per quedar-nos a casa i no fer res. Ens dóna temps per estar junts en famílies i per viure lluny del nostre negoci, negoci o situacions atractives. Ens salva de passar l’estona als clubs nocturns, però com els homes bons ens fa anar a dormir aviat. Ens permet viure i estar satisfets només amb coses primàries, com ara aliments i drogues, que gairebé creiem que aquestes coses ens afecten per dret i no són un bé i un regal. Ens permet entendre que som fràgils i no omnipotents, que hem de viure en fraternitat, el bé present i ser altruistes i amorosos. Avui Déu posa davant nostre l’exemple de metges i infermeres que donen la vida per a la cura dels malalts. Ens permet entendre el valor de la Santa Missa que avui i durant un llarg període no podem anar, però de vegades, quan la teníem disponible per dormir unes hores més o per a alguns viatges, la vam evitar. Avui busquem missa però no la tenim. Ens permet pensar en la salut dels nostres pares, avis grans que de vegades fins i tot obliden que els tenim.
Aquest virus ens fa viure en família, sense massa feina, diversió, ens permet parlar i estar satisfets fins i tot amb un senzill tros de pa o una habitació càlida.

Estimat amic, com podeu veure, potser Déu vol comunicar-nos alguna cosa, potser Déu vol corregir-nos amb una forma que els homes hem abandonat però té una importància considerable en els valors de la vida.

Quan tot s’acaba i els homes es recuperen d’aquest virus. Tothom reprendrà i tornarà a la normalitat No oblidem la natura què ens va obligar a fer, el que ens va obligar a protegir-nos de malalties.

Potser Déu vol això. Potser Déu vol que recordem les coses senzilles del passat que l’home del progrés i la tecnologia d’ara han oblidat.

De Paolo Tescione