Què diu la Bíblia sobre els aniversaris: és una llàstima celebrar-los?
És una llàstima celebrar un aniversari? La Bíblia diu que aquestes commemoracions s’han d’evitar? El diable es va originar el dia del naixement?
El primer testimoni d’un aniversari celebrat a la Bíblia és el d’un faraó egipci en l’època del patriarca Josep. Josep, un dels fills de Jacob, va viure entre 1709 i 1599 aC i va passar la major part de la seva vida a Egipte. El relat d’aquest esdeveniment es troba al Gènesi 40.
El nostre exemple d’aniversari comença amb un forner i un majordom que va servir al faraó. Tots dos eren presoners per haver causat la ira del seu sobirà sobre ells mateixos. Mentre abandonen a la presó, es troben amb Josep. Una dona casada l'havia llençat a la presó quan es rebutjaven els seus avenços sexuals.
Una nit, pocs dies abans de l’aniversari del faraó, tant el pastisser com el majordom tenen somnis estranys.
En el somni del majordom, veu una vinya que té tres branques. Descriu el somni de Josep i afirma tenir la tassa de faraó a la mà. Amb la copa a la mà, després "va agafar el raïm (de la vinya) i els va espremer a la copa i li va donar (faraó)" (Gènesi 40:11).
El forner llavors li diu a Joseph que somiava tenir tres cistelles al cap. La cistella superior contenia els productes al forn del faraó, on els ocells els menjaven (Gènesi 40:16 - 17).
El que els somnis significarien en última instància per al majordom i el forner, tal com va predir Josep sota la inspiració de Déu, arribaria a bon port tres dies després de l’aniversari del faraó. El majordom va ser retornat al seu lloc de treball al servei del sobirà, mentre que el forner va ser penjat (Gènesi 40:20 - 22).
Algunes persones han raonat que com que es va penjar un aniversari és per tant erroni celebrar el dia del naixement d'una persona. Aquest és un tema "culpable per associació" que no té gaire sentit lògic. Mentre una persona va perdre la vida quan el faraó commemorava el seu naixement, una altra es va guanyar la seva llibertat. No només això, sinó que al final va ser gràcies al majordom que al final es va estalviar la vida de Joseph!
Josep, després de ser salvat, va continuar salvant a tota la seva família (els patriarques de les dotze tribus d'Israel) de la fam al país de Canaan (vegeu Gènesi 45 i 46). Tot plegat, el que va passar per culpa d’un aniversari seria un argument fort per mantenir-los, ja que el dia va passar més que malament!
L’únic altre esment d’un aniversari a la Bíblia és el d’Herodes Antipes (un dels fills d’Herodes el Gran). El compte es troba a Mateu 14 i a Marc 6.
En definitiva, Herodes havia llençat a Joan Baptista a la presó a causa dels comentaris que condemnaven el seu matrimoni amb Heròdia. Tant Herodes com la seva dona van voler enderrocar Joan. Heròdia i la seva filla Salome, el dia de la celebració de l’aniversari d’Herodes, van conspirar per enganyar-lo de manera que es va veure obligat a matar el Baptista.
El ball de Salome va ser tan feliç amb Herodes que li va prometre qualsevol cosa (Marc 6:23). Va demanar al cap de Joan en un plat, una petició bruta i malvada que es va complir.
L’aniversari d’Herodes va ser secundari al desig general de desfer-se de Joan. Utilitzar la mort de Joan el dia que Herodes va decidir fer una festa per celebrar quan va néixer, com a motiu per evitar gaudir del seu naixement, és un argument fal·là "culpable per associació".
La Bíblia no diu que sigui una llàstima celebrar un aniversari. Simplement, no hi ha cap ensenyament sobre aquests esdeveniments d'una manera o altra. No hi ha versos que afirmen que és erroni fer un seguiment dels anys que passen a la vida pròpia. És acceptable que una família es alegri que un pare patriarcal arribi a una gran edat, o abraça i estima un fill, donant-los un regal i felicitant-los pel seu dia especial!