Crist autor de la resurrecció i de la vida

L’apòstol Pau, recordant la felicitat per la salvació recuperada, diu: Com per mitjà d’Adam la mort va entrar en aquest món, així també per mitjà de Crist la salvació es torna a donar al món (cf. Rom 5). I de nou: el primer home tret de la terra és terra; el segon home prové del cel i, per tant, és celestial (12 Cor 1:15). També diu: "Com hem portat la imatge de l'home de la terra", és a dir, del vell en pecat, "també portarem la imatge de l'home celestial" (47 Cor 1:15), és a dir, tenim la salvació l'home assumit, redimit, renovat i purificat en Crist. Segons el propi apòstol, Crist és el primer perquè és l'autor de la seva resurrecció i de la seva vida. Després vindran els que pertanyen a Crist, és a dir, els que viuen seguint l’exemple de la seva santedat. Aquests tenen seguretat basada en la seva resurrecció i posseiran amb ell la glòria de la promesa celestial, com diu el mateix Senyor a l’Evangeli: El que em segueix no perirà, sinó que passarà de la mort a la vida (cf. Jn 49).
Així, la passió del Salvador és la vida i la salvació de l'home. Per aquest motiu va voler morir per nosaltres, perquè nosaltres, creient en ell, poguem viure per sempre. Amb el pas del temps va voler convertir-se en el que som, de manera que, havent complert la promesa de la seva eternitat en nosaltres, poguéssim viure amb ell per sempre.
Aquesta, dic, és la gràcia dels misteris celestials, aquest és el do de Pasqua, aquesta és la festa de l'any que més desitgem, aquests són els inicis de les realitats que donen vida.
Per aquest misteri, els nens generats en el rentat vital de la santa Església, renaixent en la senzillesa dels nens, fan ressonar el balbuceig de la seva innocència. En virtut de la Pasqua, els pares cristians i sants continuen, mitjançant la fe, una nova i innombrable descendència.
Per Pasqua floreix l’arbre de la fe, la pica baptismal es fa fructífera, la nit brilla amb nova llum, el do del cel baixa i el sagrament dóna el seu aliment celestial.
Per Pasqua, l'Església acull tots els homes al seu si i els fa un sol poble i una sola família.
Els adoradors de l’única substància i omnipotència divines i del nom de les tres persones canten amb el profeta el salm de la festa anual: “Aquest és el dia que el Senyor ha fet: alegrem-nos i alegrem-nos-en” (Sal 117, 24). Quin dia? Em pregunto. Aquell que va donar el començament a la vida, el començament a la llum. Aquest dia és l’artífex de l’esplendor, és a dir, el mateix Senyor Jesucrist. Va dir de si mateix: Jo sóc el dia: qui camina durant el dia no ensopega (cf. Jn 8, 12), és a dir: Qui segueix Crist en tot, traçant els seus passos, arribarà al llindar de la llum eterna. Això és el que va demanar al Pare quan encara era aquí sota amb el seu cos: Pare, vull que els que van creure en mi fossin allà on sóc: perquè tal com vosaltres sou en mi i jo en vosaltres, també ells romanguin en nosaltres (cf. Jn 17, 20 i següents).