És el nostre propici el Crist Pontífex

Un cop a l'any, el gran sacerdot, deixant la gent fora, entra al lloc on hi ha el lloc de misericòrdia amb els querubins a sobre. Entreu al lloc on hi ha l’Arca de l’Aliança i l’altar de l’encens. Ningú no hi pot entrar, excepte el pontífex.
Ara bé, si considero que el meu veritable pontífex, el Senyor Jesucrist, que va viure en la carn, durant tot l'any va estar amb la gent, aquell any, del qual ell mateix diu: El Senyor em va enviar a predicar la bona nova al pobres, per promulgar un any de la gràcia del Senyor i el dia de la remissió (cf. Lc 4, 18-19). Observo que només una vegada aquest any, és a dir, el dia de l'expiació, entra al sant dels sants, que vol dir que, un cop complerta la seva tasca, entra als cels i es posa davant del Pare per fer-lo propici per a la humanitat i per pregar per tots aquells que creuen en ell.
Sabent aquesta propiciació amb què fa que el Pare sigui benèvol envers els homes, l’apòstol Joan diu: Això ho dic, fills meus, perquè no pecem. Però fins i tot si hem caigut en el pecat, tenim un defensor amb el Pare, el Jesucrist just, i ell mateix és el propiciador dels nostres pecats (cf. 1 Jn 2, 1).
Però Pau també recorda aquesta propiciació quan diu de Crist: Déu el va posar com a propiciatori a la seva sang mitjançant la fe (cf. Rm 3). Per tant, el dia de propici durarà fins que acabi el món.
La paraula divina diu: I imposarà encens al foc davant del Senyor, i el fum de l’encens cobrirà el lloc de misericòrdia que hi ha a sobre de l’arca de l’aliança, i no morirà, i prendrà de la sang del vedell i amb la seva el dit l’escamparà al seient de la pietat del costat oriental (cf. Lv 16, 12-14).
Va ensenyar als antics hebreus com celebrar el ritu de propiciació per als homes, que es feia a Déu. atureu-vos a la sang de la carn, però apreneu a conèixer la sang de la Paraula i escolteu aquell que us diu: "Aquesta és la meva sang de l’aliança, vessada per a molts, per a la remissió dels pecats" (Mt 26).
No us sembla una tonteria que estigui dispers per la part oriental. La propiciació us va venir de l’est. De fet, d’aquí surt el personatge que té el nom d’Orient i que s’ha convertit en el mediador de Déu i dels homes. Per tant, esteu convidats a això per mirar sempre cap a l’est, des d’on us surt el sol de la justícia, des d’on sempre brolla la llum, de manera que no hagueu de caminar mai a les fosques, ni que el darrer dia us sorprengui a les fosques. Perquè la nit i la foscor de la ignorància no se us colin; perquè sempre pugueu trobar-vos a la llum del coneixement i al brillant dia de la fe i obtenir sempre la llum de la caritat i la pau.