Déu té cura de tu Isaïes 40:11

Vers de la Bíblia d'avui:
Isaïes 40:11
cuidarà el seu ramat com un pastor; recollirà els xais als seus braços; els portarà al seu si i conduirà suaument els que estan amb els joves. (ESV)

El pensament inspirador d’avui: Déu té cura de tu
Aquesta imatge de pastor ens recorda l’amor personal de Déu quan ens vetlla. Quan ens sentim febles i desemparats, com un xai, el Senyor ens reunirà entre els seus braços i ens acostarà.

Quan necessitem orientació, podem confiar en ell perquè l’orienti suaument. Coneix les nostres necessitats personalment i podem descansar en la seguretat de la seva cura protectora.

Una de les pintures més estimades de Jesucrist és la seva representació com a pastor vetllant pel seu ramat. Jesús es va referir a si mateix com a "el bon pastor", perquè té cura de nosaltres de la mateixa manera que un pastor protegeix les seves ovelles.

A l’antic Israel, les ovelles podien ser atacades per lleons, óssos o llops. Desateses, les ovelles poden sortir i caure d’un penya-segat o quedar-se atrapades en esbarzers. La seva reputació com a poc intel·ligent era merescuda. Els xais eren encara més vulnerables.

El mateix passa amb els humans. Avui, més que mai, podem trobar innombrables maneres d’entrar en problemes. Molts semblen desviacions innocents al principi, només una manera inofensiva de divertir-se, fins que cada vegada som més profunds i no en podem sortir.

El pastor vigilant
Ja sigui el fals déu del materialisme o la temptació de la pornografia, sovint no reconeixem els riscos de la vida fins que no busquem massa allà dins.

Jesús, el pastor vigilant, ens vol protegir d’aquests pecats. Vol evitar que entrem en primer lloc.

Com el plec, aquella ploma de paret protectora on el pastor guardava les seves ovelles a la nit, Déu ens va donar els Deu Manaments. La societat moderna té dos conceptes equivocats sobre els manaments de Déu: primer, que van ser dissenyats per espatllar el nostre gaudi i, segon, que els cristians salvats per gràcia ja no han d’obeir la llei.

Déu va posar límits per al nostre bé
Els manaments serveixen com a advertència: no feu això o us penedireu. Com les ovelles, pensem: "No em pot passar" o "una mica no em farà mal" o "ho sé millor que el pastor". Les conseqüències del pecat poden no ser immediates, però sempre són dolentes.

Quan per fi t’adones de quant t’estima Déu, llavors veus els Deu Manaments a la seva veritable llum. Déu ha establert els límits perquè es preocupa per tu. Els Deu Manaments, en lloc de fer malbé el vostre gaudi, impedeixen una misèria indescriptible perquè els ha donat un Déu que coneix el futur.

L’obediència als manaments és important per una altra raó. L’obediència demostra la vostra dependència de Déu. Alguns de nosaltres hem de fracassar moltes vegades i patir molt de dolor abans de reconèixer que Déu és més intel·ligent del que som i que realment sap millor. Quan obeeixes Déu, atures la teva rebel·lió. Aleshores Déu pot aturar la seva disciplina per tornar al bon camí.

La prova absoluta de la cura de la Trinitat per vosaltres és la mort de Jesús a la creu. Déu Pare va mostrar el seu amor sacrificant el seu únic fill. Jesús va patir una mort agonitzant per redimir-vos dels vostres pecats. L’Esperit Sant us dóna ànims i guies diàries a través de les paraules de la Bíblia.

Déu es preocupa profundament per tu com a individu. Coneix el vostre nom, les vostres necessitats i els vostres dolors. El més important és que no cal treballar per guanyar-se el seu amor. Obre el cor i rep-lo.