Devoció a Jesús: la seva sang com a sacrifici pel perdó dels pecats

Una religió, sigui veritable o falsa, té el sacrifici com a element essencial. Amb ell, no només s’adora Déu, sinó que s’implora el perdó i les gràcies, s’expia la culpa i es donen les gràcies pels regals rebuts. Déu mateix els va demanar al poble escollit. Però, quin valor podrien tenir? La sang dels animals, per si sola, va apaivagar Déu i va purificar l’home? "No hi ha alliberament, diu l'apòstol, ni aliança, ni expiació, si no a la Sang de l'Anyell, mort per l'origen del món". És a dir, aquells sacrificis tenien un valor purament simbòlic i eren un preludi del sacrifici de Crist. Per trobar el sacrifici veritable, únic i definitiu, hem d’anar al Calvari, on Jesús, tot i que està cobert dels nostres pecats, és el sacerdot sant i innocent i, alhora, és la Víctima immaculada que agrada a Déu. I ara volem al llarg dels segles i del Calvari passem a l’Altar. Sobre ell, com al Calvari, el cel es baixa, perquè el riu de la Redempció brolla de l’altar com del calvari. La creu és al Calvari, la creu és a l’altar; la mateixa víctima del calvari es troba a l’altar; la mateixa Sang brolla de les seves venes; amb el mateix propòsit, la glòria de Déu i la redempció de la humanitat, Jesús es va sacrificar al Calvari i es va immolar a l'altar. A l’Altar, com a la Creu, hi ha la Mare de Jesús, hi ha els grans sants, hi ha els penitents que es peguen els pits; a l’altar, com als peus de la creu, hi ha els botxins, els blasfems, els incréduls, els indiferents. No vacil·leu la vostra fe, si en lloc de Jesús, a l’altar, veieu un home com vosaltres. El sacerdot va rebre el mandat de Jesucrist de fer el que va fer a la sala superior. No vacil·leu la vostra fe si no veieu la carn i la sang de Crist, sinó només el pa i el vi: després de les paraules de la consagració, el pa i el vi canvien de substància mentre la canviaven per les paraules de Jesús. La Santa Missa és un "pont sobre el món" perquè uneix la terra al cel; penseu que els Tabernacles són els parallamps de la Justícia Divina. Vaja si arribaria el dia en què el sacrifici de la missa ja no s’oferirà a Déu. Seria l’últim del món!

EXEMPLE: A Ferrara, a la petita església de Santa Maria in Vado, la Setmana Santa del 1171, un sacerdot mentre celebrava la Santa Missa va ser assaltat per forts dubtes sobre la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia. Després de l’elevació, quan va trencar l’hòstia consagrada, va sortir sang amb tanta vehemència que les parets i la volta van ser ruixades. La fama d’aquest prodigi es va estendre per tot el món i la pietat dels fidels va erigir una grandiosa basílica que conté intactes les parets i la volta del petit temple, sobre la qual encara avui, envoltat de molts anells daurats, es pot veure clarament el gotes de la sang prodigiosa. El Temple està oficiado pels Missioners de la Preciosa Sang i és el destí de moltes ànimes devotes. Quantes excuses avui per no escoltar la Santa Missa, ni tan sols en festes d’obligació! Quantes vegades la missa festiva es converteix en l’hora de les cites, de l’ostentació de la roba i dels pentinats més impudents! Sembla que en algunes persones la fe s’ha extingit completament!

FINALITAT: Intentem no perdre mai la Santa Missa els dies festius i ajudar-vos amb la màxima devoció possible.

JACULATORI: Jesús, sacerdot etern, intercedeix per nosaltres amb el teu Diví Pare, en el Sacrifici del teu cos i de la teva sang. (S. Gaspar).