Devoció a Maria al maig: dia 23 "la fugida a Egipte"

L’ESCAPE PER EGIPTE

23 DAY

Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

Segon dolor:

L’ESCAPE PER EGIPTE

Els Reis Mags, avisats per l’Àngel, van tornar a la seva terra natal, sense tornar a Herodes. Aquest, enfadat per haver estat decebut i temerós que el Messies nascut algun dia li retirés el tron, es va posar a matar tots els fills de Betlem i els voltants, de dos o menys anys, amb la bogeria esperança d’implicar Jesús també en la massacre. l’àngel del Senyor es va aparèixer a Josep en son i li va dir: Aixeca’t, agafa el Nen i la seva Mare i fuig a Egipte; hi quedaràs fins que t’ho digui. De fet, Herodes està buscant en breu el Nen per matar-lo. - Josep es va aixecar, va agafar el Nen i la seva Mare durant la nit i va anar a Egipte; allà va romandre fins a la mort d’Herodes, per tal que es complís allò que el Senyor havia dit a través del profeta: “Vaig cridar el meu Fill des d’Egipte” (Sant Mateu, II, 13). En aquest episodi de la vida de Jesús considerem el dolor que sent la Mare de Déu. Quina angoixa que una mare sàpiga que un home fort i arrogant està buscant el seu fill fins a la mort, sense cap motiu! Ha de fugir immediatament, a la nit, a la temporada d’hivern, per anar a Egipte, a uns 400 quilòmetres de distància. Abraça les molèsties d’un llarg viatge, per les incòmodes carreteres i pel desert! Vés a viure, sense mitjans, a un país desconegut, inconscient de la llengua i sense la comoditat dels parents! La Mare de Déu no va dir cap paraula de queixa, ni contra Herodes ni cap a la Providència, que disposava de tot. Deu recordar la paraula de Simeó: Una espasa et perforarà l’ànima! - És providencial i humà establir-se. Després de diversos anys de residència a Egipte, la Mare de Déu, Jesús i Sant Josep s’havien aclimatat. Però l'Àngel va ordenar tornar a Palestina. Sense donar pretextos, Maria va reprendre el viatge cap a casa, adorant els dissenys de Déu. Quina lliçó han d’aprendre els devots de Maria! La vida és una barreja de contratemps i decepcions. Sense la llum de la fe, pot prevaldre el desànim. Cal mirar els esdeveniments socials, familiars i individuals amb ulleres celestes, és a dir, veure en tot l’obra de la Providència, que ho disposa tot per al bé major de les criatures. No es poden examinar els plans de Déu, però amb el pas del temps, si reflexionem, estem convençuts de la bondat de Déu en haver permès aquesta creu, aquella humiliació, aquesta incomprensió, en haver impedit aquest pas i en el 'situant-nos en circumstàncies imprevistes. En cada oposició intentem no perdre la paciència i la confiança en Déu i en Maria Santíssima. Conformem-nos a la voluntat de Déu, dient humilment: Senyor, que es faci la teva voluntat!

EXEMPLE

A les Cròniques franciscanes es diu que dos religiosos de l’Orde, amants de la Mare de Déu, van partir a visitar un santuari. Plens de fe, havien recorregut un llarg camí i finalment havien entrat en un dens bosc. Tenien l’esperança de poder creuar-lo aviat, però no van poder, ja que havia arribat la nit. Presos per consternació, es van recomanar a Déu i a la Mare de Déu; van entendre que la voluntat divina permetia aquest contratemps. Però la Santíssima Verge vetlla pels seus fills problemàtics i ve a ajudar-los; Aquells dos frares que estaven avergonyits es mereixen aquesta ajuda. Els dos perduts, encara caminant, van arribar a una casa; es van adonar que era una residència noble. Van demanar hospitalitat per a la nit. Els dos criats, que van obrir la porta, van acompanyar els frares fins a la mestressa. La noble matrona va preguntar: Com estàs en aquest bosc? - Estem en pelegrinatge a un santuari de la Mare de Déu; ens vam perdre per casualitat. - Com que és així, passareu la nit en aquest palau; demà, quan marxis, et donaré una carta que t’ajudarà. - L’endemà al matí, rebuda la carta, els frares van reprendre el seu viatge. Allunyant-se una mica de la casa, van mirar la carta i es van sorprendre de no veure-hi l'adreça; mentrestant, mirant al seu voltant, es van adonar que la casa de la matrona ja no hi era; havia desaparegut i al seu lloc hi havia els arbres. Havent obert la carta, van trobar un full, signat per la Madonna. L’escrit deia: La que us va acollir és la vostra Mare Celestial. Volia recompensar-te pel teu sacrifici, perquè vas sortir pel meu nom. Continua servint-me i estimant-me. T’ajudaré a la vida i a la mort. - Després d’aquest fet, es pot imaginar amb quin ardor aquells dos frares van honrar la Mare de Déu durant tota la seva vida. Déu va permetre aquesta pèrdua al bosc, perquè aquests dos poguessin experimentar la bondat i la delicadesa de la Mare de Déu.

Làmina. - En cas d’oposició, cal frenar la impaciència, sobretot moderant la llengua.

Gjaculatori. - Senyor, feta la teva voluntat!