Devoció a Maria el mes de maig: dia 24 "pèrdua de Jesús"

PÈRDUA DE JESÚS

24 DAY

Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

Tercer dolor:

PÈRDUA DE JESÚS

Va passar que Jesús, als dotze anys, després d’haver anat amb Maria i Josep a Jerusalem segons el costum de la festa i que s’acabaven els dies de la festa, es quedà a Jerusalem i els seus parents no se n’adonaren. Creient que formava part del grup de pelegrins, van caminar un dia i el van buscar entre amics i coneguts. I no trobant-lo, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els metges, escoltant-los i interrogant-los. Els que escoltaven van quedar sorpresos de la seva prudència i de les seves respostes. Maria i Josep, veient-lo, es meravellaren; i la Mare li va dir: «Fill, per què ens has fet això? Aquí teniu el vostre pare i jo, en pena, us hem buscat! - I Jesús va respondre: Per què em buscaves? ¿No sabíeu que devia estar en aquelles coses relacionades amb el meu Pare? - I no van entendre el significat d’aquestes paraules. I Jesús baixà amb ells i arribà a Natzaret; i els estava sotmès. I la seva mare va guardar totes aquestes paraules al cor (St. Lluc, II, 42). El dolor que va sentir la Mare de Déu en la pèrdua de Jesús va ser un dels més amargs de la seva vida. Com més valuós sigui el tresor, més dolor tens. I quin tresor més preuat per a una mare que el seu fill? El dolor està relacionat amb l'amor; per tant, Maria, que vivia només per l’amor de Jesús, devia sentir d’una manera extraordinària la picada de l’espasa al cor. La Mare de Déu, en tots els dolors, guardava silenci; mai una paraula de queixa. Però en aquest dolor va exclamar: Fill, per què ens has fet això? - Certament, no tenia intenció de retreure Jesús, sinó de presentar una queixa amorosa, sense saber el propòsit del que havia passat. El que va patir la Verge durant aquests tres llargs dies de recerca no ho podem entendre del tot. En les altres penes tenia la presència de Jesús; aquesta presència va faltar en la pèrdua. 0rigène diu que potser el dolor de Maria es va intensificar amb aquest pensament: que Jesús s'ha perdut per culpa de mi? - No hi ha un dolor més gran per a una ànima amorosa que la por a haver disgustat l’ésser estimat. El Senyor ens va donar la Mare de Déu com a model de perfecció i va voler que ell patís, i molt, per fer-nos entendre que el patiment és necessari i portador de béns espirituals, la paciència és essencial per seguir i Jesús portant la Creu. L’angoixa de Maria ens dóna ensenyaments per a la vida espiritual. Jesús té una multitud d’ànimes que realment l’estimen, el serveixen fidelment i no tenen res més a fer que complaure’l. De tant en tant, Jesús s’amaga d’ells, és a dir, no fa sentir la seva presència i els deixa en una aridesa espiritual. Sovint aquestes ànimes estan preocupades, sense sentir el primitiu fervor; creuen que les oracions insípides no agraden a Déu; pensen que és dolent fer el bé sense entusiasme, efectivament amb repugnància; a mercè de les temptacions, però sempre amb la força de resistir, temen que ja no agradin a Jesús. S’equivoquen! Jesús permet la sequedat fins i tot a les ànimes més escollides, de manera que es desprenen dels gustos sensibles i han de patir molt. De fet, la sequedat és una prova severa per estimar les ànimes, sovint una agonia angustiada, una imatge molt pàl·lida de la que va experimentar la Mare de Déu en perdre Jesús. A aquells que estiguin preocupats d'aquesta manera, es recomana: paciència, esperant l'hora de la llum; constància, sense ometre cap oració ni bona feina, superant l'avorriment o el desànim; digueu sovint: Jesús, t'ofereixo la meva angoixa, en unió amb el que vas sentir a Getsemaní i que la Mare de Déu va sentir en el teu desconcert!

EXEMPLE

El pare Engelgrave narra que una pobra ànima estava angoixada per les afliccions de l’esperit; per molt bo que ho fes, creia que no li agradava Déu, més aviat que el repugnava. , Estava dedicada a la Mare de Déu dels Dolors; sovint pensava en ella en els seus dolors i contemplant-la en els seus dolors, rebia consol d'ella. Greument malalt, el diable va aprofitar per turmentar-la més amb les pors habituals. La pietosa Mare va venir en ajuda del seu devot i se li va aparèixer per assegurar-li que el seu estat espiritual no desagradava a Déu, i li va dir: Per què temeu els judicis de Déu i us entristiu? M’has consolat moltes vegades, compadint els meus dolors! Sabeu que és Jesús qui m’envia a vosaltres per donar-vos alleujament. Consoleu-vos i vingueu amb mi al cel! - Ple de confiança, aquella ànima devota de l’Addolorata va caducar.

Làmina. - No us penseu malament dels altres, no murmureu i compadeu els que cometen errors.

L’ejaculació. - Oh Maria, per les llàgrimes que vessen el calvari, consoleu les ànimes preocupades!