Devoció a Sant Josep: l’oració del 3 de març
Com més coneixes sant Josep, més tendeixes a estimar-lo. Meditem sobre la seva vida i virtuts.
L’Evangeli sovint té frases sintètiques que, estudiades a fons, són poemes. Volent, per exemple, que sant Lluc transmeti la història de Jesús de dotze a trenta anys, simplement diu: «Va créixer en saviesa, en edat i en gràcia davant Déu i els homes. (Lluc: II-VII).
L’Evangeli diu poc sobre la Mare de Déu, però en aquest poc brilla tota la grandesa de la Mare de Déu. - Salut, plena de gràcia! El Senyor és amb Tu - (Lluc: I - 28) - A partir d’aquest moment totes les generacions em diran Beneït! (Lluc I - 48).
Sant Mateu parla de Sant Josep una paraula que revela tota la seva bellesa i perfecció. L’anomena “home just”. En el llenguatge de la Sagrada Escriptura "Just" significa: adornat amb totes les virtuts, molt perfecte, Sant.
Sant Josep no podia deixar de ser molt virtuós, havent de conviure amb la Reina dels Àngels i tractar íntimament amb el Fill de Déu. Destinat des de l’eternitat a una missió excepcional, va rebre de Déu tots els dons i virtuts inherents al seu estat.
El Pontífex Suprem Lleó XIII afirma que, com la Mare de Déu sobresurt sobretot per la seva elevada dignitat, tampoc ningú millor que Sant Josep es va apropar a l'excel·lència de la Mare de Déu.
La Sagrada Escriptura diu: El camí dels justos és similar a la llum del sol, que comença a brillar i després avança i creix fins al dia perfecte. (Prov. IV-18). Aquesta imatge és adequada per a Sant Josep, gegant de santedat, model sublim de perfecció i justícia.
No es pot dir quina virtut va ser més eminent a Sant Josep, ja que en aquesta estrella lluminosa tots els raigs brillen amb la mateixa intensitat. Com en un concert totes les veus es fonen en un "tot" deliciós, així en la fesomia del gran patriarca totes les virtuts es fonen en un "conjunt" de bellesa espiritual.
Aquesta bellesa de virtut correspon a aquell amb qui el Pare Etern volgués compartir el privilegi de la seva Paternitat.
exemple
A Torí hi ha la "Petita Casa de la Providència", on actualment hi ha deu mil persones que pateixen, cegues, sordmudes, paralítiques, amb discapacitats ... Es mantenen lliures. No hi ha fons ni registres comptables. Es distribueixen uns trenta quintals de pa cada dia. I després ... quantes despeses! Durant més de cent anys, als pacients mai els falta el necessari. El 1917 hi havia escassetat de pa a Itàlia, sent un període crític de guerra. El pa era escàs fins i tot entre els rics i els militars; però els vagons carregats de pa entraven cada dia a la "Petita Casa de la Providència".
La Gazzetta del Popolo de Torí comentava: D'on venien aquells vagons? Qui els ha enviat? Ningú, ni tan sols els conductors, ha estat capaç de conèixer i divulgar mai el nom del generós donant. -
En moments difícils, davant de compromisos molt greus, quan semblava que als interns els faltava el que necessitaven, va arribar a la "Petita Casa" un senyor desconegut, que va deixar el que necessitava i després va desaparèixer, sense deixar rastre de si mateix. Ningú no va saber mai qui era aquest senyor.
Heus aquí el secret de la Providència a la "Petita Casa": el fundador d'aquesta obra va ser Saint Cottolengo. Portava el nom de Josep; des del principi va constituir el Procurador General de Sant Josep de la "Petita Casa", de manera que va proporcionar puntualment als pacients, ja que a la terra va proporcionar el necessari per a la Sagrada Família; i Sant Josep va continuar i fa el seu càrrec de fiscal general.
Fioretto: privar-se d'alguna cosa innecessària i donar-la als necessitats.
Giaculatoria - Sant Josep, pare de la Providència, ajuda els pobres!