Devoció a Sant Josep: home cast i fidel

Feliços els qui tenen el cor pur. Mat. 5. s.

L. Josep és cast.

La puresa és sempre gran, però sobretot abans que Jesús vingués. En aquella època era el llegat de molt pocs: una gràcia molt particular de Déu. Ser pur ja significava ser afavorit pel Senyor. Joseph era un favorit. A les seves mans, el lliri va florir com per un miracle.

El pecat d’origen ha desencadenat en l’home la font de la impuresa: l’equilibri de l’estat de gràcia s’ha convertit en una tempesta quotidiana.

Però Josep és just, és tot Déu; i Déu el mira i Déu el guarda. És verge; i la puresa l’encanta i l’exalta.

2. Déu es delecta amb ell.

Perquè Déu vol habitar al cor de l’home: per això el va crear tan bonic i tan gran, per això ha amagat possibilitats d’amor il·limitades. Volia convertir-lo en el seu tron, perquè precisament allà la criatura el recordés, de qui són tots els bons, tots els regals; volia convertir-lo en el seu altar ...

I l’home se sacrifica als ídols i oblida el seu Creador ofentent-lo.

Josep es lliura al Senyor: i el que pertany al Senyor ha de ser sagrat. Déu n’és gelós. Depèn d’ell preparar els camins per al seu fidel servent.

3. Déu fa coses meravelloses en ell.

Com que Josep és tan purament brillant, serà cridat d’alguna manera a cooperar amb Déu en la immensa obra de la redempció.

El Redemptor naixerà d’una verge: Josep serà el marit de la Verge i el guardià del Redemptor.

No podria haver tingut un premi més gran. Quina promesa consoladora per a totes les ànimes castes! Ser familiars de Jesús i Maria.

Qui no voldrà amb aquesta visió - que és certesa de la possessió del Regne diví - vestir-se de puresa?

Josep, molt cast, per les santes promeses que t’han confiat, et prego que em preservis de totes les taques d’impuresa: purifica la meva ment, cor, voluntat, cos, vida.

Recordeu-me de la candidesa de la Immaculada Concepció, recordeu-me de Jesús, xai impecable; parli’m de la seva desolada terrible passió, de manera que sempre vull el que ell vulgui i també mereixi que la puresa del cor sigui admesa algun dia a la felicitat del seu Regne.

LECTURA
«Qui i quin home va ser beneït Josep - així sant Bernat - es pot deduir d’aquesta denominació amb la qual mereixia ser honrat, de manera que es va dir i es va creure que era el pare de Déu; deduïu-lo a partir del seu propi nom que vol dir creixement. Recordeu també aquell gran patriarca venut a Egipte i sabeu que aquest Josep va heretar no només el seu nom, sinó la seva castedat, innocència i gràcia.

De fet, si aquell Josep, venut per enveja pels seus germans i portat a Egipte, va imaginar la venda del Senyor, aquest Josep, fugint de la trampa d’Herodes, va portar Crist a Egipte. Aquest, en ser fidel al seu Senyor, no el va ferir; aquest, en reconèixer la Mare del seu Senyor com a verge, la va custodiar fidelment amb la seva continència. A això se li va donar la intel·ligència del misteri dels somnis; es tractava d'un fingit confident i participant dels arcans celestials ».

FOIL. Seré modest en la meva aparença, sobretot al carrer.

JACULATORI. Josep molt cast, prega per nosaltres. La llum més casta inunda la teva cara, raig blanc del paradís.