Devoció a Sant Josep: home pobre que coneixia la riquesa de la pobresa

1. Josep és pobre.

És pobre segons el món, que generalment jutja la riquesa per tenir matèria abundant. Or, plata, camps, cases, no són aquestes les riqueses del món? Josep no en té res. Amb prou feines té el necessari per a la vida; i per viure ha de treballar amb el treball de les seves mans.

I Josep era també fill de David, fill d’un rei; els seus avantpassats tenien esplendor de riquesa. Josep, però, no sospira ni es queixa: no plora per mercaderies fugaces. Està molt content.

2. Josep coneix les riqueses de la pobresa.

Precisament perquè el món valora les riqueses en matèria abundant, Josep valora les seves riqueses per la manca de béns terrenals. No hi ha perill que ataqui el cor contra allò que està destinat a morir: el cor és massa gran i té tant de diví que realment no pretén degradar-lo baixant-lo al nivell de la matèria. Quantes coses us ha amagat el Senyor i quantes ens fa albirar i quantes les dóna a l’esperança!

3. Josep valora la llibertat dels pobres.

Qui no sap que els rics són esclaus? Només aquells que miren la superfície poden envejar els rics, però els que donen a les coses el seu valor adequat saben que els rics estan enredats per mil i mil coses i persones. La riquesa és exigent, és pesada, és tirànica. Per preservar la riquesa, cal adorar la riquesa.

Quina humiliació!

Però el pobre home, que amaga veritables béns al seu cor i sap contentar-se amb poc, els pobres s’alegren i canten! Sempre té el cel, el sol, l’aire, l’aigua, els prats, els núvols, les flors ...

I sempre troba un tros de pa i una font!

Josep vivia com el més pobre!

Pobre Joseph, però tan ric, deixeu-me tocar el buit, la falsedat de les riqueses terrenals. De què em servirà el dia de la mort? No amb ells em presentaré a la cort del Senyor, sinó amb les obres que van ser la meva vida. Jo també vull ser ric en bé, encara que hagi de viure en la pobresa. Eres pobre i Jesús i Maria eren pobres amb tu. Com es pot estar incert sobre l’elecció?

LECTURA
Sant Francesc de Sales escriu sobre les disposicions interiors del nostre sant.

«Ningú no dubta que Sant Josep va estar sempre perfectament sotmès a la voluntat divina en totes les ocasions. I no ho veieu? Mireu com l’Àngel el guia com vol: li diu que ha d’anar a Egipte i ell hi va; li mana que torni, i torna. Déu vol que sigui sempre pobre, cosa que constitueix una de les proves més grans que ens pot fer; se sotmet amb amor, i no durant un cert temps, ja que ho va ser tota la vida. I quin tipus de pobresa? d’una pobresa menystinguda, rebutjada i necessitada ... Es va sotmetre humilment a la voluntat de Déu, en la continuació de la seva pobresa i la seva abjecció, sense deixar-se vèncer ni derrotat pel tedi interior, que sens dubte li va fer atacs freqüents; es va mantenir constant en la submissió ».

FOIL. No em queixaré si avui haig de suportar alguna privació.

JACULATORI. Amant de la pobresa, prega per nosaltres. Les espines punxegudes que us ofereix el segle són roses divines molt felices.