Devoció a Santa Escolàstica: l’oració que us acostarà a la llum

Vull dedicar aquesta devoció a santa Escolàstica de Norcia, religiosa i santa de l’ordre de les monges benedictines. El seu amor per l'església i la seva devoció pel nostre Déu van fer que fos reconeguda com a santa per l'Església catòlica.

Santa Escolàstica,

recorda l’arbre sota les branques del qual es va refugiar la teva vida. El claustre benedictí us invoca no només com a germana, sinó també com a filla del seu august patriarca. Des del cim contempla les restes de l’arbre, una vegada tan vigorós i fructífer, a l’ombra del qual van descansar les nacions d’Occident durant llargs segles. A totes les parts la destral destructora de la maldat gaudia de sorprendre: branques i arrels. Arreu hi ha ruïnes que cobreixen tota Europa. No obstant això, sabem que haurà de reviure i que brollarà noves branques, perquè el Senyor volia vincular el destí d’aquest arbre antic amb els mateixos destins de l’Església. Pregueu perquè la primera saba hi pugui reviure, protegiu les tendres gemmes que produeix amb cura materna; defensar-los de les tempestes, beneir-los i fer-los dignes de la confiança que l'Església hi confia.

Santa Escolàstica de Norcia, tu que guardes silenci i evites qualsevol tipus de diàleg amb desconeguts al monestir, escolta la meva pregària ofegada, jo que t’estimo. Vosaltres que resideu al regne celestial assegureu-vos que la meva ànima sigui acollida i abraçada i que el meu cor estigui il·luminat per la vostra venerable presència.

Vosaltres que viviu en tots nosaltres fidels, mostreu-me el camí correcte i uneix la meva ànima humil i pobra amb la dels meus germans que tenen la sort de residir per sempre en el regne celestial. Cada vegada que pregueu, esteu aquí amb mi, santa escolàstica, escolteu-me i acolliu-me entre els bons i els fidels, perquè el meu cor se senti ple d’alegria. Amén